El temple E és el més conservat, tot i que està parcialment reconstruït. Es data entre el 460 i el 450 aC.
És perípter hexàstil. És a dir, la cel·la està envoltada per una fila de columnes exemptes, i al davant hi ha sis columnes. Doblement in antis, és a dir, les parets de la cel·la es prolonguen i enquadren dues columnes.
Al seu costat hi ha els temples F i G. Com podeu veure en la fotografia, tots dos estan en ruïnes.
Tots tres són d'estil dòric.
Les estructures caigudes dels temples F i G permeten observar els detalls dels elements arquitectònics de ben a prop.
Una columna del temple G tombada, amb els tambors in situ.
Us poso algunes imatges de la flora que creix salvatge a l'entorn del jaciment.
La mediterrània olivera ens evoca a l'època en què els temples van ser construïts.
El paisatge natural és impressionant.
Tal com és preceptiu en els temples grecs (i, posterioment, també ho serà en els romans), estan orientats cap a l'est, de manera que les estatues de les divinitats situades dins la cel·la miraven cap el sol ixent, símbol de vida.
El temple E, i al seu costat les ruïnes dels temples F i G.
Els temples vistos des de l'Acròpolis.
La sargantana, pràcticament l'únic habitant de les ruïnes, si deixem de banda els turistes...
