Tot apunta que pot ser un any històric a Catalunya.
En tot cas, espero que sigui un bon any per a tothom, sigueu d'on sigueu.
dimecres, 25 de desembre del 2013
Bon Any 2014
Bon Any 2014.
Tot apunta que pot ser un any històric a Catalunya.
En tot cas, espero que sigui un bon any per a tothom, sigueu d'on sigueu.
Tot apunta que pot ser un any històric a Catalunya.
En tot cas, espero que sigui un bon any per a tothom, sigueu d'on sigueu.
dissabte, 14 de desembre del 2013
Vídeos de les ponències del Simposi Espanya contra Catalunya
Un cop realitzat el "Simposi Espanya contra Catalunya. Una mirada històrica (1714-2014)", l'Institut d'Estudis Catalans ha penjat el vídeos de les ponències a YouTube.
Si no hi heu pogut assistir i voleu escoltar les comunicacions, podeu clicar aquí.
Si no hi heu pogut assistir i voleu escoltar les comunicacions, podeu clicar aquí.
dimecres, 11 de desembre del 2013
Simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)
Els dies 12, 13 i 14 de desembre de 2013 es farà el "Simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)", a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47 de Barcelona.
El títol sembla que ha enfurismat alguns sectors. Aquests sectors sembla que ignoren que els historiadors fan recerca, analitzen de forma crítica els resultats d'aquesta recerca i comparteixen i discuteixen aquests resultats amb altres col·legues en jornades, congressos. Ara bé, de títols se'n poden buscar molts per a tractar el mateix tema, i el d'aquest simposi en concret poc agradar més o menys.
En aquest simposi diversos historiadors seriosos i rigorosos exposaran els seus treballs en relació els moments de la història en què l'Estat Espanyol ha tingut actituds repressives vers Catalunya. D'aquests moments n'hi ha hagut uns quants, agradi o no agradi. També hi ha hagut moments de bones relacions, i tant com sí!, i sobre aquests també s'han fet i es faran treballs de recerca, es publicaran articles i llibres i s'organitzaran congressos, possiblement fins i tot pels mateixos historiadors que participen en aquest simposi.
Estem a l'espera de poder llegir les actes.
Ciqueu aquí per llegir el programa en pdf.
El títol sembla que ha enfurismat alguns sectors. Aquests sectors sembla que ignoren que els historiadors fan recerca, analitzen de forma crítica els resultats d'aquesta recerca i comparteixen i discuteixen aquests resultats amb altres col·legues en jornades, congressos. Ara bé, de títols se'n poden buscar molts per a tractar el mateix tema, i el d'aquest simposi en concret poc agradar més o menys.
En aquest simposi diversos historiadors seriosos i rigorosos exposaran els seus treballs en relació els moments de la història en què l'Estat Espanyol ha tingut actituds repressives vers Catalunya. D'aquests moments n'hi ha hagut uns quants, agradi o no agradi. També hi ha hagut moments de bones relacions, i tant com sí!, i sobre aquests també s'han fet i es faran treballs de recerca, es publicaran articles i llibres i s'organitzaran congressos, possiblement fins i tot pels mateixos historiadors que participen en aquest simposi.
Estem a l'espera de poder llegir les actes.
Ciqueu aquí per llegir el programa en pdf.
dimecres, 4 de desembre del 2013
Sant Miquel de la Roca, Crespià
Fa us dies vaig mostrar-vos les ruïnes de l'antiga església parroquial de Sant Bartomeu de l'antic veïnat del Portell, als afores de Crespià (el Pla de l'Estany).
Doncs, descendint pel mateix camí, vorejant el riu Fluvià, s'arriba a una ermita troglodítica, construïda aprofitant un abric natural. És l'anomenada com a Sant Miquel de la Roca.
Damunt veieu l'accés a l'ermita, una porta dovellada amb arc de mig punt.
Mur de tanca de l'abric.
A l'interior hi ha un gran arc apuntat gòtic, i el sostre és una volta apuntada.
Se la cita per primera vegada als documents a l'any 1131, però sembla que és anterior, vinculada a les coves-santuaris.
Cisterna que permetia recollir l'aigua de la pluja provinent de la coberta de la cova, a partir d'un sistema de canonades.
Central elèctrica que hi ha just a sota de Sant Miquel de la Roca.
Doncs, descendint pel mateix camí, vorejant el riu Fluvià, s'arriba a una ermita troglodítica, construïda aprofitant un abric natural. És l'anomenada com a Sant Miquel de la Roca.
Damunt veieu l'accés a l'ermita, una porta dovellada amb arc de mig punt.
Mur de tanca de l'abric.
A l'interior hi ha un gran arc apuntat gòtic, i el sostre és una volta apuntada.
Se la cita per primera vegada als documents a l'any 1131, però sembla que és anterior, vinculada a les coves-santuaris.
Cisterna que permetia recollir l'aigua de la pluja provinent de la coberta de la cova, a partir d'un sistema de canonades.
Central elèctrica que hi ha just a sota de Sant Miquel de la Roca.
dimarts, 3 de desembre del 2013
II Jornada "Actualitat i projecció de la recerca en el món local"
El Patronat Francesc Eiximenis organitza, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Gironins, la II Jornada "Actualitat i projecció de la recerca en el món local".
Es farà dissabte, 14 de desembre de 2013, a la seu de l'Institut d'Estudis Gironins, Masia de la Torre, c/ de la Muralla, s/n, Girona.
Cal fer les inscripcions enviant un correu a: eiximenis@ddgi.cat
Si voleu rebre més informació escriviu a: ieg@telefonica.net
Es farà dissabte, 14 de desembre de 2013, a la seu de l'Institut d'Estudis Gironins, Masia de la Torre, c/ de la Muralla, s/n, Girona.
Si voleu rebre més informació escriviu a: ieg@telefonica.net
dissabte, 30 de novembre del 2013
Església de Sant Bartomeu, veïnat del Portell, Crespià
Als afores de Crespià (Pla de l'Estany) hi ha el que queda del temple parroquial de l'antic veïnat del Portell.
En orígen tenia una única nau que, amb el transsepte, formava una planta de creu llatina. Al segle XVI es va ensorrar part de la nau, només va quedar dempeus l'absis i el transsepte. Poc després es va construir un mur de tanca i va quedar un temple de dimensions molt més reduïdes.
El riu Fluvià al fons.
En orígen tenia una única nau que, amb el transsepte, formava una planta de creu llatina. Al segle XVI es va ensorrar part de la nau, només va quedar dempeus l'absis i el transsepte. Poc després es va construir un mur de tanca i va quedar un temple de dimensions molt més reduïdes.
El riu Fluvià al fons.
dissabte, 23 de novembre del 2013
Declaració de Novembre de l'ANC
El procés històric de la recuperació de la independència de Catalunya continua imparable.
Per a qualsevol persona interessada en la història és fascinant observar com es van movent les peces, tant per part dels que hi posen entrebancs com pels que apreten per recuperar la independència com més aviat millor.
Avui, 23 de novembre de 2013, l'Assemblea Nacional Catalana s'ha reunit a la població de Seva (Osona) on ha fet pública una declaració amb la intenció que els partits polítics deixin de banda els tacticísmes i escoltin d'una vegada el clam el poble català, deixant que pugui votar i que pugui expressar la seva voluntat de forma lliure, respectuosa i democràtica.
Us poso el vincle al web de l'ANC on trobareu el text de la "Declaració de Novembre".
I aquí sota la teniu copiada en la seva totalitat:
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE de l'Assemblea Nacional Catalana:
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L'Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d'acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L'11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d'un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L'11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d'organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l'immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l'actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l'atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L'objectiu de l'Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l'entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l'etapa definitiva del procés d'independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta
PRESA DE POSICIÓ:
1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l'Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
5. Per encarar l'actual etapa amb garanties d'èxit és imprescindible la màxima unitat d'acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona, 23 de novembre de 2013
data-edicio:
Dissabte, 23 Novembre, 2013
Per a qualsevol persona interessada en la història és fascinant observar com es van movent les peces, tant per part dels que hi posen entrebancs com pels que apreten per recuperar la independència com més aviat millor.
Avui, 23 de novembre de 2013, l'Assemblea Nacional Catalana s'ha reunit a la població de Seva (Osona) on ha fet pública una declaració amb la intenció que els partits polítics deixin de banda els tacticísmes i escoltin d'una vegada el clam el poble català, deixant que pugui votar i que pugui expressar la seva voluntat de forma lliure, respectuosa i democràtica.
Us poso el vincle al web de l'ANC on trobareu el text de la "Declaració de Novembre".
I aquí sota la teniu copiada en la seva totalitat:
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE de l'Assemblea Nacional Catalana:
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L'Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d'acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L'11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d'un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L'11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d'organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l'immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l'actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l'atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L'objectiu de l'Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l'entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l'etapa definitiva del procés d'independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta
PRESA DE POSICIÓ:
1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l'Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
5. Per encarar l'actual etapa amb garanties d'èxit és imprescindible la màxima unitat d'acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona, 23 de novembre de 2013
data-edicio:
Dissabte, 23 Novembre, 2013
divendres, 22 de novembre del 2013
La Girona jueva, la Girona medieval
Del 29 d'octubre de 2013 fins al 30 de març de 2014 es pot visitar l'exposició "La Girona medieval".
Està formada per tres grans temes, que es mostren en tres espais diferents de la ciutat de Girona:
"La Girona medieval. La clau del regne" s'exposa a la Sala d'exposicions del Museu d'Història de Girona. Placeta de l'Institut Vell, núm. 1
"La Girona jueva. Ciutat mare d'Israel", la trobareu a la Sala d'exposicions del Museu d'Història dels Jueus. C/ de la Força, núm. 8.
"El monestir de Sant Daniel a l'època medieval", s'ubica al claustre del Monestir de Sant Daniel. C/ de les Monges, núm. 2.
Avui us mostro algunes imatges de "La Girona jueva", un altre dia us en posaré de les altres dues.
dijous, 14 de novembre del 2013
I Jornada d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran
Els dies 29 i 30 de novembre de 2013 es celebrarà la "I Jornada d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran".
Es farà a l'Espai Dinosfera (Coll de Nargó) i a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell (la Seu d'Urgell).
Està organitada pels Serveis Territorials de Cultura de Lleida.
Es farà a l'Espai Dinosfera (Coll de Nargó) i a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell (la Seu d'Urgell).
Està organitada pels Serveis Territorials de Cultura de Lleida.
La inscripció és gratuïta. Cal omplir la butlleta d'inscripció i enviar-la a una d'aquestes adreces:
mmonjog@gencat.cat, jgallart@gencat.cat.
Les adreces d'on es celebrarà la Jornada són:
Arxiu Comarcal Alt Urgell, c/ de Sant Ermengol, 71, la Seu d'Urgell. Telèfon: 973-35 01 31.
Dinosfera, c/ de les Escoles, s/n, Coll de Nargo. Telèfons: 636 41 76 78 i 973-38 30 48 (Ajuntament de Coll de Nargó).
diumenge, 3 de novembre del 2013
Aosta romana, Augusta Praetoria Salassorum
Augusta Praetoria Salassorum, l'actual Aosta, va ser fundada per August el 25 aC, després que Terenci Varro derrotés els salacis. S'hi van instal·lar 3000 veterans de les legions.
Està ubicada a la Gàl·lia Cisalpina, als Alps.
La Vall d'Aosta és a Itàlia, i fa frontera amb França i amb Suïssa.
Si la visteu, notareu que la major part de l'activitat de la zona gira entorn del turisme de muntanya i de neu. Ara bé, també observareu els vestigis de l'època romana i no podeu deixar de visitar el seu Museu Arqueològic.
Hi ha algunes llibreries, la major part dels llibres que hi veureu són dedicats a la muntanya, però si busqueu bé, podreu trobar alguns prestatges amb publicacions prou interessants sobre art i història de la ciutat, sobretot d'època romana i medieval.
A Aosta parlen el seu propi idioma. Si aneu a l'oficina de turisme potser tindreu la grata sorpresa de trobar alguns dels fulletons editats en català.
Al damunt veieu l'Arc d'August.
La imatge inferior correspon a la Porta Praetoria i la trobareu al mig de la ciutat d'Aosta. Era l'entrada oriental a la ciutat. L'arc més gran era per l'entrada dels carros i els arcs més petits per la de les persones.
Augusta Praetoria Salassorum va ser contruïda amb un urbanisme planificat i racional, seguint el model de ciutat romana, com podreu constatar en aquesta imatge inferior.
Aquesta imatge l'he treta d'un llibre que us recomano per conèixer l'urbanisme de les ciutats de la Gàl·lia Cisalpina, l'edició que he consultat és de 2004 i està escrit en italià i en francès, el text i les imatges són de Francesco Corni (la versió francesa del text és d'Aldo Perrin) i el títol és Aosta Antica. La città romana. Aoste Antique. La cité romaine, és de l'editorial Tipografia Valdostana.
Està ubicada a la Gàl·lia Cisalpina, als Alps.
La Vall d'Aosta és a Itàlia, i fa frontera amb França i amb Suïssa.
Si la visteu, notareu que la major part de l'activitat de la zona gira entorn del turisme de muntanya i de neu. Ara bé, també observareu els vestigis de l'època romana i no podeu deixar de visitar el seu Museu Arqueològic.
Hi ha algunes llibreries, la major part dels llibres que hi veureu són dedicats a la muntanya, però si busqueu bé, podreu trobar alguns prestatges amb publicacions prou interessants sobre art i història de la ciutat, sobretot d'època romana i medieval.
A Aosta parlen el seu propi idioma. Si aneu a l'oficina de turisme potser tindreu la grata sorpresa de trobar alguns dels fulletons editats en català.
Al damunt veieu l'Arc d'August.
La imatge inferior correspon a la Porta Praetoria i la trobareu al mig de la ciutat d'Aosta. Era l'entrada oriental a la ciutat. L'arc més gran era per l'entrada dels carros i els arcs més petits per la de les persones.
Augusta Praetoria Salassorum va ser contruïda amb un urbanisme planificat i racional, seguint el model de ciutat romana, com podreu constatar en aquesta imatge inferior.
Aquesta imatge l'he treta d'un llibre que us recomano per conèixer l'urbanisme de les ciutats de la Gàl·lia Cisalpina, l'edició que he consultat és de 2004 i està escrit en italià i en francès, el text i les imatges són de Francesco Corni (la versió francesa del text és d'Aldo Perrin) i el títol és Aosta Antica. La città romana. Aoste Antique. La cité romaine, és de l'editorial Tipografia Valdostana.
divendres, 1 de novembre del 2013
El "Cementerio Colón" de l'Havana
Avui, 1 de novembre, diada de Tots Sants, us mostro imatges d'un cementeri que està a molts quilòmetres d'aquí.
El "Cementerio Colón" a l'Havana, Cuba.
Aquest cementiri es va començar a plantejar l'any 1854 i es va inaugurar el 1886.
Si un dia viatgeu a l'Havana no us oblideu de fer-hi un visita, el trobareu al barri de "El Vedado".
Val la pena passejar-hi una estona i gaudir del seu magnífic art funerari.
El "Cementerio Colón" a l'Havana, Cuba.
Aquest cementiri es va començar a plantejar l'any 1854 i es va inaugurar el 1886.
Si un dia viatgeu a l'Havana no us oblideu de fer-hi un visita, el trobareu al barri de "El Vedado".
Val la pena passejar-hi una estona i gaudir del seu magnífic art funerari.
dijous, 31 d’octubre del 2013
Lliurament 10a edició Premi Memorial Josep Barberà
El dia 28 de novembre de 2013 tindrà lloc el lliurament del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, 10a edició.
Serà a les 7 de la tarda a la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, al Pg. de Santa Madrona, 39-41 de Barcelona.
Serà a les 7 de la tarda a la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, al Pg. de Santa Madrona, 39-41 de Barcelona.
dimecres, 30 d’octubre del 2013
L'ara dedicada a Mater Dea procedent de Veleia (Iruña de Oka, Àlava)
Avui us proposo la lectura de l'article titulat "Nueva ara dedicada a Mater Dea procedente de Veleia (Iruña de Oka, Álava)", del qual en són autors Julio Núñez, David Martínez, Pilar Ciprés i Joaquín Gorrochategui.
L'ara es data del segle II o inicis del segle III dC.
Aquesta és la fotografia de l'ara, extreta de l'article i pertanyent al Servicio de Restauración de D.F.A.
En una de les cares hi ha aquesta inscripció epigràfica:
Els autors proposen la següent restitució del text:
[E]ucar./[p]us r(ei) p(ublicae) / V.eleian(orum /-ae) / ser(uus) / Matri / Deae / dedi[c]auit.
I ho tradueixen així: Eucarpus, esclau de la res publica dels Veleiani (o Veleiana), la dedicà a la Mater Dea.
L'ara es data del segle II o inicis del segle III dC.
Aquesta és la fotografia de l'ara, extreta de l'article i pertanyent al Servicio de Restauración de D.F.A.
En una de les cares hi ha aquesta inscripció epigràfica:
[.]VCA+
[.]VS ! R ! P
V. ELEI‘AN’
SER
MATRI
DEAE
DEDI[C]AVIT
Els autors proposen la següent restitució del text:
[E]ucar./[p]us r(ei) p(ublicae) / V.eleian(orum /-ae) / ser(uus) / Matri / Deae / dedi[c]auit.
I ho tradueixen així: Eucarpus, esclau de la res publica dels Veleiani (o Veleiana), la dedicà a la Mater Dea.
divendres, 11 d’octubre del 2013
Mapa d'Europa amb espelmes a Vic
Ahir, 11 d'octubre de 2013, es va fer un nou acte reivindicant la independència de Catalunya.
Es va dibuixar un mapa d'Europa al terre de la Plaça Major de Vic, i es va omplir d'espelmes que, amb llum blanca i blava, es va il·luminar per enviar el missatge al món que el poble català vol recuperar la seva independència.
El lema d'Encén la Flama 2013 a Vic ha estat "2014, Catalonia Europe's Next State".
Us poso algunes de les fotografies que vaig estar fent, des que es van començar els prepartius fins al moment final de l'encesa de les espelmes.
Una vegada més, els voluntaris són els que ho han fet possible.
Doncs sí que tenia forma de mapa d'Europa!
En Miquel Calçada, comissari dels actes commemoratius dels fets de 1714, va ser present a l'acte d'Encén la Flama.
I, per acabar, la senyera. La bandera de Catalunya des de l'Edat Mitjana, lluïnt al seu lloc dins el mapa del continent europeu.
Us afegeixo l'enllaç al recull de fotografies publicades a Nació digital, fetes pel fotògraf Adrià Costa: http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/3852
La següent fotografia ha estat feta pel fotògraf Emili Vilamala:
D'aquesta no us en sé dir l'autor, l'he trobat penjada al facebook de l'ANC Vic, i trobo que es veu força bé, sobretot perquè es llegeix el missatge: "2014. Catalonia Europe's Next State".
.jpg)
I aquesta ha estat publicada al 9 Nou:
El vídeo publicat al 9 Nou:
http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/32951/mapa_d_europa_fet_amb_espelmes_placa_major
Es va dibuixar un mapa d'Europa al terre de la Plaça Major de Vic, i es va omplir d'espelmes que, amb llum blanca i blava, es va il·luminar per enviar el missatge al món que el poble català vol recuperar la seva independència.
El lema d'Encén la Flama 2013 a Vic ha estat "2014, Catalonia Europe's Next State".
Us poso algunes de les fotografies que vaig estar fent, des que es van començar els prepartius fins al moment final de l'encesa de les espelmes.
Una vegada més, els voluntaris són els que ho han fet possible.
Doncs sí que tenia forma de mapa d'Europa!
En Miquel Calçada, comissari dels actes commemoratius dels fets de 1714, va ser present a l'acte d'Encén la Flama.
I, per acabar, la senyera. La bandera de Catalunya des de l'Edat Mitjana, lluïnt al seu lloc dins el mapa del continent europeu.
Us afegeixo l'enllaç al recull de fotografies publicades a Nació digital, fetes pel fotògraf Adrià Costa: http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/3852
La següent fotografia ha estat feta pel fotògraf Emili Vilamala:
D'aquesta no us en sé dir l'autor, l'he trobat penjada al facebook de l'ANC Vic, i trobo que es veu força bé, sobretot perquè es llegeix el missatge: "2014. Catalonia Europe's Next State".
.jpg)
I aquesta ha estat publicada al 9 Nou:
El vídeo publicat al 9 Nou:
http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/32951/mapa_d_europa_fet_amb_espelmes_placa_major
Subscriure's a:
Missatges (Atom)