L'altre dia, al comentar l'aqüeducte de Càsties, us vaig dir que l'enginyer que el va crear va ser Pierre-Paul Riquet, el mateix que va dissenyar el
Canal du Midi o
Canal del Miègjorn, si ho voleu dir en occità.
El
Canal du Midi uneix el riu Garona a Tolosa, amb el Mediterrani, a Sète (Seta, en occità). A Tolosa s'uneix al
Canal Lateral de la Garona, i tots dos formen el
Canal dels Dos Mars, que uneixen l'Atlàntic i el Mediterrani. El seu nom original era
Canal Reial del Languedoc, però amb la Revolució Francesa, al 1789, se li va canviar el nom.
Des dels anys 70 del segle XX el Canal té únicament finalitat turística, a més de servir per habitatge als que han instal·lat el seu domicili en alguna de les velles barques ancorades a la vora.
Navegar pel Canal és sinònim de pau i relax. L'objectiu no és arribar a un destí, sinó el fet de viatjar i gaudir del paisatge.
De tant en tant cal treballar. El canal és ple d'enginys com ponts i rescloses ideats per salvar el desnivell de l'orografia.
És espectacular el pont del canal que passa damunt el riu Orb a Béziers (Besièrs, en occità).
Fa impacte conduir pels carrers de Béziers i de sobte, veure com un vaixell et navega damunt del cap.
Però el que avui és un indret de lleure, al segle XVII va ser ideat amb finalitat econòmica. Es tractava de facilitar el transport de persones, mercaderies i, fins i tot el correu, entre la costa Atlàntica i la Mediterrània, evitant temps i riscos. En un principi, les barques eren arrossegades per cavalls que les estiraven des dels camins que voregen el canal. Pel fet d'anar per l'aigua el pes de la càrrega era menor i això permetia transportar-ne major quantitat.
Cap els anys 30 del segle XX es van anar substituint els cavalls per motors.
L'època de major dinamisme econòmic del Canal va ser a mitjans segle XIX.
Ep! no us he posat la foto pel cotxe. Mireu una mica més amunt i veureu el cartell que indica la distància entre rescloses.
