El conjunt de les coves prehistòriques de Serinyà (Pla de l'Estany) està format per:
La Cova de Mollet.
És on s'ha documentat l'ocupació més antiga, d'inicis dels Paleolític mitjà, fa uns 200.000 anys.
Aquests dies hi ha activitat d'arqueòlegs a Mollet III.
És la mateixa cova on l'any 1972 es va descobrir el crani que en principi es va datar com de l'Edat del Bronze, i que fa poc ha estat revistat per l'arqueòleg Quim Soler; el seu bon ull clínic el va fer dubtar d'aquesta cronologia i per això s'ha datat per carboni 14 amb el sistema AMS. Ha donat una datació de 22.330 anys, amb un marge d'error de 80 anys. Es tracta de la resta d'Homo sapiens més antiga trobada fins ara a Catalunya.
La datació s'ha fet al laboratori de Groningen (Països Baixos).
La Cova de l'Arbreda.
És el jaciment més important dels tres per la durada i intensitat de l'ocupació humana.
Va estar ocupada pels Neanderthals ara fa entre 90.000 i 39.000 anys. I pels Homo sapiens, es a dir, humans moderns, entre fa 39.000 i 16.000 anys.
La Cova del Reclau Viver.
Al Paleolític superior va ser ocupada entre fa 39.000 i 15.000 anys per Homo sapiens.
Va haver-hi ocupacions posteriors, durant el Neolític, Calcolític i fins i tot durant l'Edat de Bronze, quan els humans ja construïen hàbitats fora de les coves.
Està formada per dues sales i, de les tres coves, és la que conserva millor la seva forma original.
Totes tres estan dins el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà i són de molt fàcil accés.
És una visita que us recomano aquests dies de forta calor perquè se us farà molt agradable passejar protegits per l'ombra dels arbres.
Lleida hi serà, a la Via Catalana de l'11 de setembre de 2013.
A les Terres de Ponent preparen una cursa de relleus per arribar a la gran cadena humana que travessarà Catalunya de nord a sud.
Amb aquesta cursa de relleus es vol simbolitzar que es fa arribar a la Via Catalana el llegat d'aquells avantpassats lleidetans, els primers en caure davant els exèrcits borbònics, després d'un mes de setge, el 12 d'octubre de 1707.
La Marxa de “El Llegat, Cursa per la Llibertat” passarà per les localitats d'Albatàrrec, Montoliu, Sudanell, Sunyer, Sarroca de Lleida, Llardecans, Maials, Flix, Ascó, Vinebre, Garcia, Mora la Nova, Mora d'Ebre, Benissanet, Miravet, Rasquera, El Perelló i l'Ametlla de Mar.
Us podeu inscriure a https://anclleida.blogspot.com
Els fantasmes de tres pallafrugellencs de mitjans segle XVII es van aparèixer ahir davant l'església de Palafrugell per guiar-nos pels fets que van patir durant l'ocupació dels tercios espanyols durant la Guerra dels Trenta Anys. Ells no van sobreviure al Combat de Palafrugell, que va tenir lloc també un 20 de juliol, però de l'any 1638.
Primer, una mica de context històric de Palafrugell, des de la prehistòria fins l'actualitat.
Els canvis urbanístics han conservat ben poca cosa d'aquelles èpoques. Us podeu imaginar com era la muralla del segle XIII amb les seves torres per aquest dibuix al terra.
Aquest dissabte, 20 de juliol de 2013, es faran dues rutes guiades per Palafrugell per commemorar el 375è aniversari del combat de Palafrugell, precedent de la Guerra dels Segadors (1640).
Es sortirà de la Plaça de l'Església de Palafrugell a les 6 de la tarda, i a les 10 de la nit.
El Combat de Palafrugell va tenir lloc el 20 de juliol de 1638 i s'emmarca dins la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648 com a conflicte europeu, i que entre França i la monarquia hispànica es va allargar fins el 1659).
Com tantes vegades ha passat, el territori català en aquelles èpoques era zona de combat d'altres potències.
L'any 1637, 300 soldats dels tercios castellans es van establir a Palafrugell i es van dedicar a tota mena de pillatge i vexacions a la població.
Els palafrugellencs, farts de tantes humiliacions, es van revoltar contra aquest exèrcit ocupant. Fruit d'aquesta revolta van morir dos capitans i alguns soldats dels tercios castellans.
Com a represàlia van arribar diverses companyies de soldats castellans que van saquejar Palafrugell, van cremar cases i esglésies.
Pruit és un d'aquells racons de pau i silenci. Fins el 1977 va ser municipi independent i ara forma part del de Rupit-Pruit, situat a Osona de camí cap a la Garrotxa.
És un nucli petit, amb l'antic Ajuntament, la rectoria i poques cases més.
Destaca l'església parroquial de Sant Esteve de Pruit. És romànica de l'any 1134, tot i que hi ha algún text anterior que ja la cita a finals del segle X.
Com tants altres edificis d'aquesta àrea va patir els terratrèmols del segle XV.
El retaule del Calvari que va pintar Joan Gascó el 1521 ja no el podreu veure a l'interior de l'església, haureu d'anar fins a Vic, al Museu Episcopal.
A la Catalunya Nord allargaran la cadena humana de l'11 de setembre de 2013.
Si els de la Catalunya Sud començarem al Pertús i anirem baixant fins Alcanar, els de la Catalunya Nord començaran des del Pertús i aniran pujant en direcció al Voló.
En aquest bloc ja he comentat unes quantes vegades com em fascina el procés històric que s'està vivint en aquests moments a Catalunya.
Un cúmul de circumstàncies han fet que el poble català hagi dit prou i s'hagi unit, més enllà de les ideologies de cadascú, en l'objectiu comú de recuperar la independència de Catalunya. És el poble qui fa que els polítics es moguin i no a l'inrevés.
Són tantes les iniciatives populars que sorgeixen arreu que costa d'estar pendent de totes.
Avui us mostro "Pedalem per la independència". Es tracta de descobrir Catalunya en bicicleta. Consta de 41 etapes, començarà l'1 d'agost sortint a les 9 del matí de les escales de la Catedral de Girona i acabarà el 10 de setembre a Barcelona, davant el Palau de la Generalitat, havent passat per les 41 comarques catalanes.
Aquí teniu el mapa amb les etapes. No cal que les feu totes, podeu inscriure'us a les que volgueu.
L'11 d'agost de 2013 es farà una altra de les moltes cadenes humanes que s'estan organitzant per tot el territori català per assajar la gran cadena humana "Via Catalana" del proper 11 de setembre entre el Pertús i Alcanar.
La de l'11 d'agost es farà entre Folgueroles i Vic, i portarà per títol "En defensa pròpia", com a homenatge al poeta Jacint Verdaguer, Mn. Cinto.
La cadena "En defensa pròpia" Folgueroles-Vic té un accés molt fàcil i és molt planera, hi haurà 5 punts de concentració:
1. Plaça de Cal Rei (façana lateral de l'Ajuntament de Folgueroles, al carrer Major)
2. Casa Nova dels Frares
3. Pont d’en Bruguer
4. Col·legi Guillem de Montrodon
5. Seminari
6. Punt d'arribada. Escultura Verdaguer (Vic)
L’horari de desplegament de la cadena humana és el següent:
A les 10:30 h. Concentració en els 6 punts de trobada.
A les 11:00 h. Desplegament de la Cadena des de Folgueroles en sentit cap al Pont d’En Bruguer, i des de Vic també direcció al Pont d’En Bruguer. Les persones que es concentrin al Pont d’En Bruguer, es desplaçaran en ambdós sentits de la Cadena.
A les 12:00 h. La Cadena ha d’estar enllaçada de cap a cap. Cant dels Segadors.
A les 12:30 h. Acte de cloenda davant l’escultura a Verdaguer, a Vic.
El recorregut de la Cadena Humana passarà pels següents punts:
Punt 0 Plaça de Cal Rei de Folgueroles.
A 195 m. Giratori de Folgueroles.
A 490 m. Polígon Industrial de Folgueroles (inici del Camí Ral cap a Vic).
A 728 m. Era dels Penjats.
A 1.830 m. Casa Nova dels Frares (pont damunt de l’Eix Transversal).
A 2.170 m. Torre Morgadés.
A 3.130 m. Mas Cabanas.
A 3.590 m. Pont d’En Bruguer.
A 4.000 m. Can Serreta.
A 4.350 m. Carrer Vicenç Foix (entrada al nucli de Vic).
A 4.640 m. Col·legi Guillem de Montrodon (Avinguda Bernat Calbó).
A 5.310 m. Seminari (Ronda Camprodon).
A 5.900 m. Pas de vianants entre la Plaça del Mil·lenari i el Carrer Sagrada Família.
A 6.020 m. Pas de vianants entre el Carrer Sagrada Família i el Carrer Miramarges.
A 6.210 m. Pas de vianants entre el Carrer Miramarges i el Carrer de Miquel Llor.
A 6.370 m. Escultura de Verdaguer al Parc dels Estudis.
L’Assemblea Nacional Catalana té previst instal·lar un punt de recollida d’aliments a cadascun dels 6 nuclis de concentració de la Ruta.
En el moment que estic escrivint aquestes ratlles, fa poques hores que l'ANC ha obert les inscripcions per la Via Catalana i ja hi ha molts trams que s'han omplert, això fa preveure que si l'any passat vam sortir al carrer més de milió i mig de persones a la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona, aquest any la gran cadena humana que passarà per l'antiga Via Augusta, travessant Catalunya de nord a sud, serà tant o més multitudinària.
Si voleu podeu anar seguint com van les inscripcions als diversos trams; ho podeu fer mirant aquest mapa de la ruta de la cadena humana de l'11 de setembre:
Podeu anar ampliant el mapa i, pel color de la llegenda, anar mirant com va de ple cada tram.
Us poso el vídeo promocional Fem via cap a la independència! Guarda't un lloc per a la història.
