I aleshores la Plaça de Sant Jaume va esclatar d'eufòria, d'il·lusió, d'emoció. I des de les cases d'arreu de Catalunya, els ulls es negaven de llàgrimes al veure les imatges per televisió.
Era inevitable dedicar un record a tantes persones que van patir la Guerra Civil, als que no la van sobreviure i als que van fer-ho i per això van haver de carregar amb el patiment de la potsguerra o de l'exili.
Era inevitable dedicar un record al President Companys, que va haver de fugir a l'exili, va ser apresat pels nazis i va ser entregat a la dictadura franquista, que el va afusellar al Castell de Montjuïc la matinada del 15 d'octubre de 1940.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/elecciones-catalanas-2010/tarradellas-ciutadans-catalunya-ja-soc-aqui/902287/
Un cop assassinat el President Companys, la Generalitat de Catalunya va tenir continuïtat a l'exili, a l'espera de temps millors. Primer amb el President Irla i, posteriorment, amb el President Terradellas.
Havia arribat el moment. El Dictador era mort. El President de la Generalitat de Catalunya finalment podia tornar a casa.
El poble, a la Plaça Sant Jaume, sota el balcó de la Generalitat cridava "volem l'Estatut".
Avui, 35 anys després, el poble crida "In-inde-independència".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada