La presentació anirà a càrrec de Xavier Aquilué, responsable científic del centre. Es farà a dos quarts de vuit del vespre, al Saló del Vigatà del Palau Moja, c/ de la Portaferrissa núm. 1, a Barcelona.
dissabte, 25 de maig del 2013
Presentació d'Iberia Graeca
El proper dijous, 30 de maig de 2013, tindrà lloc la presentació d'Iberia Graeca, el Centre de recerca, documentació i difusió del llegat arqueològic grec a la península Ibèrica.
La presentació anirà a càrrec de Xavier Aquilué, responsable científic del centre. Es farà a dos quarts de vuit del vespre, al Saló del Vigatà del Palau Moja, c/ de la Portaferrissa núm. 1, a Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Xavier Aquilué, responsable científic del centre. Es farà a dos quarts de vuit del vespre, al Saló del Vigatà del Palau Moja, c/ de la Portaferrissa núm. 1, a Barcelona.
dimecres, 22 de maig del 2013
Signa un Vot per la Independència
Aquesta tarda l'Assemblea Nacional Catalana ha presentat la campanya "Signa un Vot per la Independència".
Tal com s'explica en la informació que ha difós l'ANC, es tracta d'una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició.
El dret de petició és un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (art. 29, 5è) i és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D'acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art. 60).
Permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pot adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o singuin d'interès col·lectiu o general.
Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d'acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (art. 1r), aprovats per l'Assemblea de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i vigents a Espanya des de 1977.
El dret de petició s'exerceix per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui una estat independent.
En el cas que això no sigui possible perquè l'Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d'una consulta vinculant o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d'una voluntat favorable ("VOT") perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d'acord amb el dret internacional, com a molt tard l'11 de setembre de 2014.
Aquí teniu la butlleta per exercir el vot, que es recollirà personalment i custodiarà l'ANC abans de ser introduida en una urna.
Trobareu més informació a: http://einesxestat.cat/eines/
Tal com s'explica en la informació que ha difós l'ANC, es tracta d'una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició.
El dret de petició és un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (art. 29, 5è) i és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D'acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art. 60).
Permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pot adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o singuin d'interès col·lectiu o general.
Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d'acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (art. 1r), aprovats per l'Assemblea de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i vigents a Espanya des de 1977.
El dret de petició s'exerceix per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui una estat independent.
En el cas que això no sigui possible perquè l'Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d'una consulta vinculant o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d'una voluntat favorable ("VOT") perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d'acord amb el dret internacional, com a molt tard l'11 de setembre de 2014.
Aquí teniu la butlleta per exercir el vot, que es recollirà personalment i custodiarà l'ANC abans de ser introduida en una urna.
Trobareu més informació a: http://einesxestat.cat/eines/
dimarts, 21 de maig del 2013
L'Imperi de la llengua comuna. Crítica de l'espanyolisme lingüístic
Fòrum de Debats, conjuntament amb la Secció Comarcal d'Osona d'Òmnium Cultural, organitzen la conferència titulada "L'Imperi de la llengua comuna. Crítica de l'espanyolisme lingüístic", a càrrec del Professor Juan Carlos Moreno Cabrera.
El Professor Moreno Cabrera és catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid.
És un defensor de dels drets de les llengües minoritzades per les polítiques d'imposició del castellà.
La conferència serà divendres, 24 de maig de 2013, a les 8 del vespre, a l'Auditori d'Unnim-Caixa Manlleu, Rbla. Hospital, núm. 11 de Vic.
El Professor Moreno Cabrera és catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid.
És un defensor de dels drets de les llengües minoritzades per les polítiques d'imposició del castellà.
La conferència serà divendres, 24 de maig de 2013, a les 8 del vespre, a l'Auditori d'Unnim-Caixa Manlleu, Rbla. Hospital, núm. 11 de Vic.
Trobareu més informació a: http://www.forumdedebats.cat/
diumenge, 19 de maig del 2013
Cadena humana a la Festa Verdaguer de Folgueroles
Com cada any per aquestes dates, Folgueroles (Osona) celebra les Festes de Verdaguer en honor del poeta Mn. Cinto Verdaguer, nascut a aquesta població.
Veiem la Casa-Museu Verdaguer i les carpes amb llibres situades a la plaça.
Com ja deureu saber, aquest any, per l'11 de setembre, es prepara una gran cadena humana que anirà de punta a punta del litoral català. Es va acostant la data i tothom ja té ganes de començar a fer cadena. Per això, aprofitant que el President de la Generalitat avui ha visitat Folgueroles en motiu de les Festes de Verdaguer, els de l'ANC de Folgueroles han preparat una cadena humana lúdico-reivindicativa.
Us poso algunes imatges de la cadena humana d'aquest matí a Folgueroles.
El President de la Generalitat entrant a peu i passant per entre la cadena humana.
Es preparen els dansaires i els bastoners.
Els dansaires han tret a ballar el President i la seva esposa.
És la Festa en honor al poeta Verdaguer, els llibres no poden faltar.
I la pluja, que ha amenaçat amb aparèixer durant tot el matí, ha respectat la festa i s'ha esperat a aparèixer fins que tot ja s'havia acabat.
Veiem la Casa-Museu Verdaguer i les carpes amb llibres situades a la plaça.
Com ja deureu saber, aquest any, per l'11 de setembre, es prepara una gran cadena humana que anirà de punta a punta del litoral català. Es va acostant la data i tothom ja té ganes de començar a fer cadena. Per això, aprofitant que el President de la Generalitat avui ha visitat Folgueroles en motiu de les Festes de Verdaguer, els de l'ANC de Folgueroles han preparat una cadena humana lúdico-reivindicativa.
Us poso algunes imatges de la cadena humana d'aquest matí a Folgueroles.
El President de la Generalitat entrant a peu i passant per entre la cadena humana.
Es preparen els dansaires i els bastoners.
Els dansaires han tret a ballar el President i la seva esposa.
És la Festa en honor al poeta Verdaguer, els llibres no poden faltar.
I la pluja, que ha amenaçat amb aparèixer durant tot el matí, ha respectat la festa i s'ha esperat a aparèixer fins que tot ja s'havia acabat.
dissabte, 18 de maig del 2013
L'ANC proposa "Signa un Vot per la Independència"
Una altra de les qüestions que s'hauran d'analitzar amb cura quan algú faci l'estudi del procés històric català, és la fragilitat de la democràcia espanyola sorgida un cop mort el dictador franquista l'any 1975.
En els darrers anys de vida del dictador hi havia el temor generalitzat que quan aquest morís hi hauria un esclat de violència. Per això es va fer la transició cap a la democràcia tenint molta cura de no molestar als integrants del regim franquista.
Els anys immediats a la mort del dictador, algunes persones que treballaven pel restabliment de la democràcia i de les llibertats usurpades a partir del cop d'estat de l'any 1936, la Guerra Civil i els quasi 40 anys de dictadura, van ser assassinades per nostàlgics del franquisme que es resistien a abandonar el poder. Però, certament, el nivell de violència va ser molt menor al que es temia, per això la publicitat oficial sempre ha volgut fer creure que la transició espanyola cap a la democràcia va ser modèlica i un exemple per a exportar a altres països recent sortits de dictadures.
El que el pas del temps ha demostrat és que de modèlica no en va tenir res. Es va permetre que els responsables d'un cop d'estat contra un govern legalment sorgit de les urnes, els responsables d'una Guerra Civil sagnant, i els responsables de tortures i crims contra la Humanitat durant 40 anys de dictadura continuessin vivint sense cap problema i sense ser jutjats per les seves atrocitats. En totes les guerres es fan atrocitats per tots els bàndols; durant la Guerra Civil, des del bàndol republicà també es van dur a terme barbaritats, però aquestes ja es van jutjar en el seu moment.
El pas del temps ha demostrat que aquells que no van ser jutjats pels seus crims en el seu moment han continuat treballant a l'ombra, i han passat el testimoni de la seva obra als seus hereus, bé siguin biològics, bé siguin ideològics. A Alemanya fer apologia del nazisme és un delicte, en canvi, a Espanya, fer apologia del franquisme no ho és, al contrari, en els darrers anys els hereus del franquisme s'omplen la boca amb la Constitució per posar entrebancs a la democràcia i acusen als democrates de nazis. És ben bé el món al revés.
A Catalunya hi ha una creixent voluntat de recuperar la sobirania com a país independent. Es vol fer de forma pacífica i raonada. Simplement es demana fer un referèndum perquè el poble català pugui dir lliurement quin vol que sigui el seu destí com a nació.
Hi ha res més demòcrata que preguntar al poble que vol fer i expressar-ho posant una papereta en una urna? Doncs l'Estat espanyol s'ha proposat impedir el referendum utilitzant tot els mecanismes d'Estat que té al seu abast.
I el poble català, tossut, insisteix que vol votar. Per això l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat la iniciativa "Signa un Vot per la independència", dins la campanya "Eines per l'Estat".
Es tracta de promoure una nova via per exercir el dret a la lliure determinació dels pobles basat en el Dret Fonamental de Petició, reconegut en el dret internacional, català i espanyol i que, per tant, l'Estat espanyol no pot impedir.
Aquesta iniciativa serà presentada dimecres 22 de maig de 2013, a les 17 h., a l'Auditori del CIEMEN, al c/ Rocafort, núm 242 bis de Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Carme Forcadell, presidenta de l'ANC; Agustí Carles, membre de la sectorial de juristes de l'ANC i per Roger Fatjó, membre de la sectorial d'economistes de l'ANC.
En els darrers anys de vida del dictador hi havia el temor generalitzat que quan aquest morís hi hauria un esclat de violència. Per això es va fer la transició cap a la democràcia tenint molta cura de no molestar als integrants del regim franquista.
Els anys immediats a la mort del dictador, algunes persones que treballaven pel restabliment de la democràcia i de les llibertats usurpades a partir del cop d'estat de l'any 1936, la Guerra Civil i els quasi 40 anys de dictadura, van ser assassinades per nostàlgics del franquisme que es resistien a abandonar el poder. Però, certament, el nivell de violència va ser molt menor al que es temia, per això la publicitat oficial sempre ha volgut fer creure que la transició espanyola cap a la democràcia va ser modèlica i un exemple per a exportar a altres països recent sortits de dictadures.
El que el pas del temps ha demostrat és que de modèlica no en va tenir res. Es va permetre que els responsables d'un cop d'estat contra un govern legalment sorgit de les urnes, els responsables d'una Guerra Civil sagnant, i els responsables de tortures i crims contra la Humanitat durant 40 anys de dictadura continuessin vivint sense cap problema i sense ser jutjats per les seves atrocitats. En totes les guerres es fan atrocitats per tots els bàndols; durant la Guerra Civil, des del bàndol republicà també es van dur a terme barbaritats, però aquestes ja es van jutjar en el seu moment.
El pas del temps ha demostrat que aquells que no van ser jutjats pels seus crims en el seu moment han continuat treballant a l'ombra, i han passat el testimoni de la seva obra als seus hereus, bé siguin biològics, bé siguin ideològics. A Alemanya fer apologia del nazisme és un delicte, en canvi, a Espanya, fer apologia del franquisme no ho és, al contrari, en els darrers anys els hereus del franquisme s'omplen la boca amb la Constitució per posar entrebancs a la democràcia i acusen als democrates de nazis. És ben bé el món al revés.
A Catalunya hi ha una creixent voluntat de recuperar la sobirania com a país independent. Es vol fer de forma pacífica i raonada. Simplement es demana fer un referèndum perquè el poble català pugui dir lliurement quin vol que sigui el seu destí com a nació.
Hi ha res més demòcrata que preguntar al poble que vol fer i expressar-ho posant una papereta en una urna? Doncs l'Estat espanyol s'ha proposat impedir el referendum utilitzant tot els mecanismes d'Estat que té al seu abast.
I el poble català, tossut, insisteix que vol votar. Per això l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat la iniciativa "Signa un Vot per la independència", dins la campanya "Eines per l'Estat".
Es tracta de promoure una nova via per exercir el dret a la lliure determinació dels pobles basat en el Dret Fonamental de Petició, reconegut en el dret internacional, català i espanyol i que, per tant, l'Estat espanyol no pot impedir.
La presentació anirà a càrrec de Carme Forcadell, presidenta de l'ANC; Agustí Carles, membre de la sectorial de juristes de l'ANC i per Roger Fatjó, membre de la sectorial d'economistes de l'ANC.
divendres, 17 de maig del 2013
Història d'una opressió. Els Països Catalans davant els estats francès i espanyol (1640-2013)
Divendres 24 de maig de 2013, a dos quarts de nou del vespre, a la Sala d'actes del Centre Cívic de Sant Pau (la Garrotxa), s'impartirà la conferència titulada "Història d'una opressió. Els Països Catalans davant els estats francès i espanyol (1640-2013)".
Anirà a càrrec de l'historiador Josep Catà.
Està organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Santa Pau.
Anirà a càrrec de l'historiador Josep Catà.
Està organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Santa Pau.
diumenge, 12 de maig del 2013
Arribada de la Cursa 1714 a Vic
Aquest matí s'ha fet la Cursa 1714 Manlleu-Vic, de 17,14 km, i dues curses populars de 1.740 m al voltant de les Rambles de Vic.
Però abans de l'arribada dels atletes ha calgut tenir-ho tot a punt. A les 7 del matí els voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana i del Club Atlètic Vic han començat a descarregar el material per guarnir la Plaça Major de Vic.
Alguns participants de la curses populars escalfant-se abans del començament de la cursa.
Au!, tots els petits a punt per la sortida.
A córrer!
L'arribada de la cursa popular dels més petits.
I la sortida de la cursa popular dels grans.
En Quim Masferrer fent de mestre de cerimònies.
L'avituallament a punt, esperant els primers atletes.
Els massatgistes alleugint els dolors musculars.
Vambes de tots colors.
Ja tenim aquí la caravana que precedeix els corredors de la cursa de 17,14 km.
L'avinguda de les estelades espera el primer atleta i tots els que el segueixen.
I el guanyador de la cursa, l'Albert, que ha recorregut la distància de 17,14 km entre Manlleu i Vic en poc més d'1 hora i 4 minuts.
En Quim Masferrer parlant amb el guanyador de la cursa, i a sota declarant la independència de Catalunya a petició d'una senyora del públic, que tenia molta pressa per poder-ho veure.
Però abans de l'arribada dels atletes ha calgut tenir-ho tot a punt. A les 7 del matí els voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana i del Club Atlètic Vic han començat a descarregar el material per guarnir la Plaça Major de Vic.
Aquí els teniu muntant l'avinguda de les estelades sota l'arc de la meta, per donar la benvinguda als atletes.
Alguns participants de la curses populars escalfant-se abans del començament de la cursa.
Au!, tots els petits a punt per la sortida.
A córrer!
I la sortida de la cursa popular dels grans.
En Quim Masferrer fent de mestre de cerimònies.
L'avituallament a punt, esperant els primers atletes.
Els massatgistes alleugint els dolors musculars.
Vambes de tots colors.
Ja tenim aquí la caravana que precedeix els corredors de la cursa de 17,14 km.
L'avinguda de les estelades espera el primer atleta i tots els que el segueixen.
I el guanyador de la cursa, l'Albert, que ha recorregut la distància de 17,14 km entre Manlleu i Vic en poc més d'1 hora i 4 minuts.
En Quim Masferrer parlant amb el guanyador de la cursa, i a sota declarant la independència de Catalunya a petició d'una senyora del públic, que tenia molta pressa per poder-ho veure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)