En els darrers anys de vida del dictador hi havia el temor generalitzat que quan aquest morís hi hauria un esclat de violència. Per això es va fer la transició cap a la democràcia tenint molta cura de no molestar als integrants del regim franquista.
Els anys immediats a la mort del dictador, algunes persones que treballaven pel restabliment de la democràcia i de les llibertats usurpades a partir del cop d'estat de l'any 1936, la Guerra Civil i els quasi 40 anys de dictadura, van ser assassinades per nostàlgics del franquisme que es resistien a abandonar el poder. Però, certament, el nivell de violència va ser molt menor al que es temia, per això la publicitat oficial sempre ha volgut fer creure que la transició espanyola cap a la democràcia va ser modèlica i un exemple per a exportar a altres països recent sortits de dictadures.
El que el pas del temps ha demostrat és que de modèlica no en va tenir res. Es va permetre que els responsables d'un cop d'estat contra un govern legalment sorgit de les urnes, els responsables d'una Guerra Civil sagnant, i els responsables de tortures i crims contra la Humanitat durant 40 anys de dictadura continuessin vivint sense cap problema i sense ser jutjats per les seves atrocitats. En totes les guerres es fan atrocitats per tots els bàndols; durant la Guerra Civil, des del bàndol republicà també es van dur a terme barbaritats, però aquestes ja es van jutjar en el seu moment.
El pas del temps ha demostrat que aquells que no van ser jutjats pels seus crims en el seu moment han continuat treballant a l'ombra, i han passat el testimoni de la seva obra als seus hereus, bé siguin biològics, bé siguin ideològics. A Alemanya fer apologia del nazisme és un delicte, en canvi, a Espanya, fer apologia del franquisme no ho és, al contrari, en els darrers anys els hereus del franquisme s'omplen la boca amb la Constitució per posar entrebancs a la democràcia i acusen als democrates de nazis. És ben bé el món al revés.
A Catalunya hi ha una creixent voluntat de recuperar la sobirania com a país independent. Es vol fer de forma pacífica i raonada. Simplement es demana fer un referèndum perquè el poble català pugui dir lliurement quin vol que sigui el seu destí com a nació.
Hi ha res més demòcrata que preguntar al poble que vol fer i expressar-ho posant una papereta en una urna? Doncs l'Estat espanyol s'ha proposat impedir el referendum utilitzant tot els mecanismes d'Estat que té al seu abast.
I el poble català, tossut, insisteix que vol votar. Per això l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat la iniciativa "Signa un Vot per la independència", dins la campanya "Eines per l'Estat".
Es tracta de promoure una nova via per exercir el dret a la lliure determinació dels pobles basat en el Dret Fonamental de Petició, reconegut en el dret internacional, català i espanyol i que, per tant, l'Estat espanyol no pot impedir.
La presentació anirà a càrrec de Carme Forcadell, presidenta de l'ANC; Agustí Carles, membre de la sectorial de juristes de l'ANC i per Roger Fatjó, membre de la sectorial d'economistes de l'ANC.
L'indépendance rapproche les politiques des hommes, c'est une bonne chose.
ResponEliminaIl faut pouvoir interpeller et voir la personne qui décide ce que devient nos impots. Et non pas un mystrieux inconnu qui se prend pour Dieu.
Cordialement
Je vous remercie votre commentaire.
ResponEliminaA la Catalogne nous sommes en train d'initier une nouvelle étape historique.
Nous avons l'opportunité de construire quelque chose mieux, en paix, et ayant des bonnes accointances avec nos voisins de l'Europe et du Monde.