El Camp Nou, el camp del Barça, va acollir 90.000 persones reivindicant de forma festiva i cívica la independència de Catalunya.
Els que vau tenir la sort de ser-hi ja sabeu com va ser d'emocionant. Els que no hi vau ser, l'haureu pogut seguir per TV3 i per algunes ràdios com Catalunya Ràdio o RAC 1, a banda que aquest matí trobareu moltes imatges publicades a la premsa. Aquí us poso unes quantes imatges fetes des de dins el públic.
A primera hora de la tarda a l'interior del recinte ja hi havia artistes i voluntaris preparant-se pel gran esdeveniment.
A partir de quarts de cinc de la tarda els entorns del Camp Nou s'anaven omplint de gent impacient.
Els turistes que pasejaven per allà estaven sorpresos al veure tanta gent i tanta estelada. Per aquesta zona del davant de la botiga del Barça se'm va acostar un noi i en anglès i em va preguntar què passava; li vaig contestar que hi havia un concert per reivindicar la independència de Catalunya, aleshores ell em va dir que ja havia sentit a parlar del desig d'independència de Catalunya.
Bé, en part també es tracta d'això, que el món conegui el clam del poble català.
En un moment de profunda crisi com el que estem vivint, quan tanta gent s'ho està malament, no es podia deixar passar un acte tant multitudinari i es van posar diversos punts de recollida d'aliments per aquells que ho necessiten. Es van recollir decenes de tones d'aliments.
Anaven arribant centenars d'autocars provinents de tots els indrets de Catalunya.
Riuades de gent cap al concert!
A l'interior del recinte del Camp Nou es va fer una fira d'entitats.
Cap a les 6 de la tarda es van obrir les portes del camp. Mica en mica es va anar omplint de gent.
I, finalment, a les 8 del vespre començava el concert. El va iniciar la Cobla de Cambra de Catalunya amb la coneguda sardana "Juny".
L'estadi ple de gom a gom. El public vam aplaudir, vam cantar, vam saltar, vam jugar, vam cridar, ens vam emocionar (a més d'un se'ns va escapar alguna llagrimeta), ... i vam aguantar estoicament fins a l'últim acord les 6 hores que va durar el concert.
Finalitzada la primera part del concert, va venir el moment del mosaic, la cantada de l'himne nacional de Cataluna, "Els Segadors", el castell i el parlament de la Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, en nom de totes les entitats organitzadores.
El mosaic s'havia de fer en el moment de cantar "Els Segadors", però en els segons de calma a l'escenari mentre es preparaven els parlament, el públic no es va poder esperar i va començar a essajar-lo.
El mosaic amb el lema "Freedom Catalonia 2014".
Els Castellers de Vilafranca fent un 3 de 9.
El 3 de 9 carregat. El Camp Nou esclata d'entusiasme.
I la segona part el concert va consistir en un seguit de versions de temes del Lluís Llach.
Van ser tants els moments especials durant el concert que és injust destacar-ne cap, però ara passades unes hores i havent dormit ben poc, em vénen a la memòria: el públic corejant el nom del Dyango, de fet això es veia a venir que passaria després de l'atac que ha patit aquest artista per mitjants d'ultra dreta pel fet d'haver-se sumat al concert; en Peret emocionant-se al recordar el seu pare mentre cantava "L'Emigrant" (aquí se'm va escapar alguna llagrimeta, us ho confesso); la Montserrat Carulla recitant el poema de J.M. de Segarra "La campana de Sant Honorat"; la Maria del Mar Bonet i la Companyia Elèctrica Dharma interpretant "Què volen aquesta gent?" i després la Dharma altre cop junt la Cobla de Campra de Catalunya fent botar tot l'estadi amb "La presó del rei de França"; i no us dic res de l'emoció del moment al cantar "Els Segadors" i mosaic i els Castellers de Vilafranca fent un castell de 3 de 9; en Llach cantant a capella "Venim del nord, venim del sud"; la interpretació de Lídia Pujol i en Pau Figueras de "País petit"; la passió del Miquel Gil interpretant "El jorn dels miserables"; la Nena Venetsanou cantant "Vaixell de Grècia"; en Davi Alegret que va posar la pell de gallina amb "Amor particular"; la sorpresa que en Llach tornés a sortir quan no estava previst, a cantar "Un núvol blanc"; ...
Havíen de ser 4 hores de concert i van ser 6 hores. Un cop acabat, a les dues de la matinada, l'estadi es va buidar ràpid, estavem contents però cansats, i a moltes de les 90.000 persones del públic encara ens quedaven uns quants quilòmetres de carretera abans d'arribar a casa.
No disposo del llistat de lectures de textos que es van fer durant l'acte, però si que us puc posar el programa d'actuacions musicals:
"Juny" interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya.
"Sense el ressò del dring", per la Cobla de Cambra de Catalunya, Pascal Comelade i Enric Casasses.
"Qualsevol nit pot sortir el sol", per Pere Jou, Andreu Rifé, Joan Dausà i Jofre Bardagí.
"Aquesta terra", per Joana Serrat i Xavier Baró.
"Camins", per Sopa de Cabra.
"Jo tenc una enamorada", per Projecte Mut.
"Boig per tu", per Pep Sala i Dyango.
"Ningú no comprèn ningú", Sabor de Gràcia.
"La mala reputació", per Yacine Belahcene i Yannis Papaioannou.
"Como tú", per Paco Ibáñez
"L'emigrant" i "Barcelona tiene poder", per Peret.
"Vull ser lliure", per Grup de Folk (Eduard Estivill, Jaume Arnella, Oriol Tramvia, Isidor Marí...).
"Ben linda", per Mercedes Peón.
"A Margalida", Joan Isaac i Joan Amèric.
"Escolta-ho en el vent", Jordi Batiste, Meritxell Gené i Amadeu Casas.
"Catalonia (Lousiana)", per Theo.
"Gora Herria", per Fermín Muguruza.
"Al vent", per Pau Alabajos i Cesk Freixas.
"Vull per demà", per Brams.
"Què volen aquesta gent?", per Maria del Mar Bonet i Cia. Elèctrica Dharma.
"La presó del rei de França", per Cia. Elèctrica Dharma i Cobla de Cambra de Catalunya.
"Els Segadors", per l'Orfeó Català i la Cobla de Cambra de Catalunya.
"Fanfàrria", per Carles Santos i Cobla per la Independència.
Castell de 3 de 9, pels Castellers de Vilafranca.
"Venim del nord, venim del sud", per Lluís Llach.
"Tinc un clavell per a tu", per Pastora.
"Que tinguem sort", per Gwen Perry i Gisele Jacson.
"Bressol de tots els blaus", per Gossos.
"País petit", per Lídia Pujol i Pau Figueres.
"El jorn dels miserables", per Miquel Gil.
"Maremar", per Franca Masu.
"Vaixell de Grècia", Nena Venetsanou.
"Que feliç era, mare", Marina Rossell.
"Abril 74", Alessio Lega.
"Amor particular", per David Alegret.
"Un núvol blanc", per Lluís Llach (en principi estava previst Carles Cases).
"Campanades a morts", per Orfeó Català.
"No és això, companys, no és això", per Joan Isaac, Ferran Piqué, Joan Enric Barceló, Eduard Costa (Els Amics de les Arts), Pere Jou, Andreu Rifé, Joan Dausà, Jofre Bardagí, Xavier Baró i Orfeó Català.
"I si canto trist", per Gerard Quintana, Pascal Comelade i Xarim Aresté.
"Viatge a Ítaca (I)", per Cris Juanico.
"Viatge a Ítaca (II)", per Gorka Knörr.
"Com un arbre nu", per Mercedes Peón.
"Laura", per Beth, Ivette Nadal i Bikimel.
"Alè", per Maria del Mar Bonet.
"L'estaca", per Manel Camp, Ramoncín, Nabil Mansour, Massil Aita, Jordi Camp, Ronza Ismael, Cor per la Integració.
"Tossudament alçats", per Lluís Llach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada