La setmana vinent s'acompliran 298 anys de la
batalla de Talamanca (Bages), dins el context de la
Guerra de Successió (1702-1714).
La batalla de Talamanca (13 i 14 d'agost de 1714) ha estat la darrera victòria d'un exèrcit català.
En la foto veieu l'escenari de la batalla, vist des del poble de Talamanca.
La
Guerra de Successió té els seus antecedents en el problema successori originat per la mort sense descendència de Carles II, l'any 1700.
Fins aleshores, malgrat l'existència de la monarquia hispànica originada amb la unió de les corones de Castella i d'Aragó amb el matrimoni d'Isabel i Ferran l'any 1469, la Corona de Castella tenia el poder centralitzat; en canvi, la Corona d'Aragó era una federació de territoris (Aragó, Catalunya, Mallorca i València) que mantenien les seves pròpies lleis i institucions.
Carles II, que era de la casa d'Habsburg, havia fet testament a favor del nét de Lluís XIV de França, Felip d'Anjou, evidentment de la casa de Borbó, que es convertirà en Felip V.
Després d'arribar a Madrid, Felip V es va fer reconèixer en els estats de la Corona d'Aragó i va ser proclamat compte de Barcelona.
Aquesta hegemonia francesa no interessava a Anglaterra; es forma la Gran Aliança de la Haia integrada per Anglaterra, Àustria, les Províncies Unides (futurs Països Baixos), Portugal, Prússia, Hannover i Savoia. El seu candidat era l'arxiduc Carles d'Àustria, segon fill de l'emperador austríac Leopold I.
Les repetides violacions de les lleis del Principat protagonitzades per les autoritats de Felip V, va fer que a Catalunya s'anés formant un corrent de simpatia a la causa de l'arxiduc Carles.
El 20 de juny de 1705, catalans i anglesos signen el
Pacte de Gènova, pel qual Catalunya es compromet a participar a favor del bàndol dels aliats, i Anglaterra es compromet a proveir d'armes i tropes i a garantir les Constitucions catalanes.
Al novembre de 1705 la flota anglo-holandesa i voluntàries austracistes ocupen Barcelona. L'arxiduc Carles entra a la ciutat i és reconegut com a rei pels catalans.
Però es va produir un tomb que fa variar l'equilibri d'interessos europeus: d'una banda, a l'any 1710 a Anglaterra havien passat a governar els
tories, que ja tenien interès en sortir del conflicte; d'altra banda, el 17 d'abril de 1711 va morir Josep I, que era rei d'Àustria i emperador d'Alemanya, i el seu germà l'arxiduc Carles es convertia en el successor al tro.
Aquest fet hauria provocat que Espanya i Àustria s'unissin sota el govern del mateix monarca. Això no interessava ni a Anglaterra ni a Holanda, que volien mantenir un equilibri de forces a Europa. Així doncs, van començar les negociacions de pau.
Es signa el
Tractat d'Utrech, també conegut com a
Pau d'Utrech o
Tractats d'Utrech i Rastadt, que són un seguit de tractats multilaterals on, entre altres pactes, els aliats reconeixen Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'importants concessions territorials i econòmiques.
Algunes d'aquestes concessions territorials van ser: Anglaterra es quedava amb Menorca i Gibraltar i la casa de Savoia es quedava amb Sicília (que, a l'igual que Menorca, pertanyia a la corona d'Aragó).
Felip V rep el reconeixement com a rei d'Espanya i es signa una clàusula que prohibeix que els reis d'Espanya i de França puguin ser la mateixa persona.
A més, les tropes austracistes es comprometen a evacuar Catalunya, cosa que es produeix el 30 de juny de 1713.
Les cancelleries europees van discutir el
Cas dels catalans, que ara quedava sola davant els felipistes, malgrat els compromisos adquirits per Anglaterra en el
Pacte de Gènova.
Així doncs, Catalunya va continuar la lluita davant les tropes de Felip V, que estava ben decidit a abolir els drets dels catalans.
A finals de juliol de 1713 s'inicia el setge a Barcelona a càrrec de les forces del duc de Pòpuli. La ciutat també pateix un bloqueig naval, que sovint era esquivat per naus de Mallorca que portaven queviures i municions.
El juliol de 1714 el comandament de l'exèrcit borbònic que assetja Barcelona l'assumeix el duc de Berwick, ara els assetjants són uns 40.000 homes, enfront dels poc més de 6.000 que defensaven la ciutat, dirigits pel comandant Villarroel i el conseller en Cap, Rafael de Casanovas.
En aquest context Antoni Desvalls, marquès de Poal, va marxar amb el seu exèrcit exterior des de Cardona amb la intenció d'ajudar Barcelona. Va optar per seguir una ruta muntanyosa per evitar enfrontar-se a camp obert a la cavalleria borbònica, que era molt més nombrosa.
Us poso una il·lustració de Francesc Riart de l'exèrcit del marquès de Poal que he extret del web
Museu virtual de la Guerra de Successió.
Talamanca era un punt d'importància estratègica ja que dominava el pas de les Estenalles, que connecta la plana del Vallès amb la Catalunya interior.
El quarter general borbònic estava ubicat a la masia de la Mussarra, a l'altra banda de la riera de Talamanca.
L'enfrontament es va iniciar justament en aquesta riera. La font principal per al coneixement d'aquesta batalla és una carta encriptada que el propi marquès de Poal va enviar des d'Olesa a les autoritats de Barcelona el dia 20 d'agost de 1714. En ella descriu les forces amb què comptava: tres regiments de fusellers de muntanya, dos regiments de cavalleria, varies companyies de granaders destacats de la guarnició de Cardona i més de 2.000 sometents. No és tan detallat en la descripció de les tropes borbòniques, però especifica que reunien 1.500 dragons i un número superior de soldats d'infanteria.
Us poso una il·lustració de Guillem H. Pongiluppi.
El marquès de Poal seguia la batalla des del castell de Talamanca, aquí en teniu una imatge.
Coincidint amb la batalla de Talamanca, s'estava produint la batalla del Baluard de Santa Clara (12, 13 i 14 d'agost), el primer assalt borbònic contra Barcelona.
El resultat de la batalla de Talamanca va ser la victòria de les tropes catalanes i la retirada de les tropes borbòniques fins a Sabadell. L'exèrcit exterior català va continuar fins a Barcelona per a trencar el setge, però no ho van aconseguir. El 12 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona capitulava davant el duc de Berwick. Les tropes exteriors del marquès de Poal, Antoni Desvalls, es van replegar a la fortalesa de Cardona, que estava sota el comandament del seu germà Manuel Desvalls. Finalment, la fortalesa de Cardona es va rendir al Conde de Montemar el dia 18 de setembre de 1714, data en que finalitzava la
Guerra de Successió a Catalunya.
Si us decidiu a visitar aquest lloc històric, gaudireu de paisatge i d'arquitectura. Com a mostra, us poso dues fotografies de la portalada de l'església de Santa Maria de Talamanca, amb l'arquivolta decorada amb entrellaçament de vímets i els capitells corintis a banda i banda. L'església és romànica, del segle XII però ja esmentada l'any 1038 i amb remodelacions posteriors.
En els propers mesos, i a mesura que ens anem acostant a la xifra rodona dels 300 anys, sentireu a parlar cada vegada més del 1714 i de la
Guerra de Successió. Si teniu ganes de refrescar la memòria sobre aquest fet històric, us recomano una web excel·lent, que ja us he esmentat abans,
Museu virtual de la Guerra de Successió 1702-1714:
http://www.guerradesuccessio.cat, on hi trobareu moltíssima informació en relació a aquest conflicte.
