Pompeia i Herculà sota la lava del Vesubi

Un dia com avui, però de fa uns 2.000 anys, una gran tragèdia va esdevenir damunt una part de la població de l’imperi romà.

El 24 d’agost de l’any 79 dC el Vesubi va entrar en erupció. Dit a la romana seria el novè dia abans de les calendes de setembre. Les cendres van anar caient els dies 25 i 26, el sol no tornaria a lluir fins el dia 27 d'agost.

Pompeia, Herculà, Stabia i una àmplia zona de l’actual Campania, en poques hores quedaven enterrades sota la lava; les cendres van arribar fins a Roma. La vida quotidiana d’aquell dia d’estiu del segle I dC va quedar fossilitzada sota les cendres; irònicament, aquella desgràcia ha estat una immensa font de coneixement de la civilització romana.

El 5 de febrer de l'any 62 dC la zona havia patit un fort terratrèmol que va destruir bona part de les construccions. El fatídic dia de l'any 79 dC les ciutats encara estaven en procés de reconstrucció. No hi havia memòria de cap erupció, per això quan van començar els primers indicis de l'erupció, la gent va pensar que es tractava d'un altre terratrèmol, això els va fer actuar de forma errònia, en comptes de fugir, la majoria van optar per buscar refugi en llocs aparentment segurs. Quan es van adonar que s'havien equivocat ja era massa tard.

El Vesubi encara està actiu. Des de l’any 79 dC ha entrat diverses vegades en erupció. Fa alguns anys, a Nàpols, vaig tenir l’oportunitat de comprar aquesta postal, on es veu el volcà tal com estava abans de l’erupció de l’any 1944.

Aquell dia Plini el Jove, la seva mare i el seu oncle Plini el Vell es trobaven a Miseno. A través de dues cartes a l'historiador Tàcit explica el que va veure de l'erupció des de Miseno, i la mort del seu oncle, a la platja d'Stabia.

El novè dia abans de les calendes de setembre (per nosaltres això és el 24 d'agost), al voltant de la sèptima hora (per nosaltres és la una del migdia), la mare de Plini el Jove avisava al seu fill i el seu germà que havia aparegut un gran núvol en forma de pi damunt el Vesubi. Plini el Vell va marxar de Miseno direcció Herculà amb les seves naus per tal d'anar a socórrer a la població i per afany de veure millor aquell fenomen. No va acabar d'arribar a Herculà, va desembarcar a Stabia i es va dirigir a la vil·la de Pomponiaus. Malgrat el fum i les cendres, semblava que aquella àrea era segura; però no era així. Quan va tornar a sortir el sol, tres dies després, el cos de Plini el Vell va aparèixer a la platja d'Stabia, on havia trobat la mort ofegat pels gasos al matí del dia 25 d'agost.

De fet, ni Plini el Jove ni Plini el Vell van veure res de l'erupció a Pompeia. L'erupció va començar entre les 10 i les 11 del matí. Quan Plini el Vell va arribar a la costa d'Stabia cap a les 4 de la tarda, Pompeia ja feia hores que estava coberta per les cendres pisolítiques.

És impactant observar tota mena d’estris tal com els van deixar els habitants de Pompeia, d’Herculà, de la vil·la d’Opplontis, d’Stabia, de Nola, de Boscoreale…

Però encara ho és molt més les figures d’aquests habitants amb l’expressió de dolor davant l’ofeg i la calor de l’erupció.

Alguns van morir a l'instant, víctimes de les altíssimes temperatures de 300ºC a 600 ºC. Les cendres es van anar dipositant damunt els seus cossos.

Els motlles dels cossos mostren l'efecte anomenat cadaveric spasm.

Va ser Giuseppe Fiorelli qui va notar que hi havia uns estranys espais buits a la lava petrificada. L'any 1863 va idear el sistema d'omplir-los de guix i d'aquesta manera obtenir-ne un motlle. El resultat va ser l'aparició de les víctimes de l'erupció tal com van trobar la mort, i amb prou detalls.

Una ara decorada amb la representació d'un sacrifici: el personatge que actua de sacerdot amb el cap cobert per la toga, dos lictores, un flautista i dos joves porten que els instruments del sacrifici, el brau que ha de ser immolat és conduït pel botxí i el seu ajudant.

Decoració d'un dels pilars de la porta d'entrada a l'edifici d'Eumàquia, al fòrum, cantonada amb el carrer de l'Abundància. Aquest edifici s'ha identificat com un mercat de llana.

Les pintures de la vil·la dels Misteris.

En aquesta imatge aèria actual  presa de Google Earth podeu veure, a la part central, les restes d’Herculà i, al voltant, la ciutat moderna. Fixeu-vos en la gran diferència de nivell entre una ciutat i l’altra. Tota aquesta diferència és producte de l’erupció.

Les següents imatges pertanyen al que queda d’Herculà.

Un grup de persones finalment es van decidir a fugir per mar, però aleshores ja era impossible per què la mar estava massa agitada, i van optar per buscar refugi sota els arcs del port.