Dissabte 2 de febrer de 2013, Encén la Flama es farà a l'esplanada del Santuari de Núria.
Us imagineu quin espectacle poden ser 2600 espelmes enceses a Núria?
Com podeu llegir en el programa que us adjunto, l'Assemblea Nacional Catalana convoca el poble de Catalunya a participar en la 1a Baixada de Torxes per la Independència i en l'Encesa de l'estelada feta amb espelmes més alta dels Països Catalans, el proper 2 de febrer de 2013.
L'horari dels actes és el següent:
10,30 h: Inici del marcatge de l'estelada davant del Santuari.
15,30 h: Col·locació de les 2.600 espelmes.
18,00 h: Baixada de torxes per la Independència.
18,30 h: Lectura del Manifest per la Independència.
19,00 h: Inici de l'encesa.
20,00 h: Encesa completa de l'estelada.
Seguidament, cantada dels Segadors.
Finalment, qui ho vulgui, podrem sopar a l'esplanada del Santuari.
Baixada amb el Cremallera
De les 11 h fins a les 17 h s'oferiran diverses actuacions musicals, xerrades i altres manifestacions artístiques.
Organitza Vall de Núria per la Independència, col·labora ANC del Ripollès, ANC de Sant Joan de les Abadesses, ANC Vall de Camprodon, ANC de Vic, Òmnium Cultural del Ripollès, Ajuntament de Ribes.
Vicari és un de tants petits pobles encimbellats en els turons de Sicília, amagat entre les valls i altres turons.
La zona més alta és la més antiga. Sembla que el temps s'hagi aturat, si obviem els cotxes aparcats i algun indici modern, podria semblar que passegem per uns carrers de mitjans segle XX.
I al cim del turó, trobem una estructura defensiva romana del segle III dC.
Habitualment l'accés és tancat. Us poso una fotografia de la informació per poder visitar "il Castello di Vicari", us pot ser d'utilitat si un dia hi aneu amb prou temps.
La part més moderna queda a la part baixa de Vicari.
Són carrers tranquils.
Davant l'Ajuntament hi ha un monument que recorda els morts de Vicari durant les guerres mundials del segle XX.
Les estelades d'espelmes s'estan escampant per tot el territori català.
Al Maresme s'han organitzat per fer un munt d'estelades solidàries, en motiu de la Marató de TV3.
La major part es van fer diumenge 16 de desembre, i encara falten les del Masnou, Caldes d'Estrac i Santa Susanna, que es faran dissabte 22 de desembre.
Us poso alguns enllaços a vídeos i a fotografies de totes aquestes estelades. Veureu dimensions i estils diferents, però totes fetes amb la mateixa il·lusió.
Després de la llarga temporada que portem parlant de crisi i de retallades, patint-ne les seves conseqüències i, el que és pitjor, davant un futur immediat molt poc encoratjador des del punt de vista de l'economia, desitjar Bones Festes pot sonar a frase feta i prou.
Però no oblidem que la història no s'està mai quieta; després d'un cicle n'arriba un altre. Actualment és evident que estem en un cicle negatiu, i és obvi que a cada dia que passa falta un dia menys per arribar a un nou cicle positiu.
Des d'un capvespre en un dels vestigis de l'antiguitat que encara resisteix dempeus, Agrigento, us envio un punt d'il·lusió.
Podreu accedir a més de 3000 punts d'interès arqueològic dels diferents barris de Barcelona.
La carta és un inventari d'intervencions i punts d'interès arqueològic a tot el terme municipal.
L'objectiu de la carta arqueològica de Barcelona és generar un conjunt d'informació unificada, on queda recollida tota la documentació del patrimoni arqueològic de la ciutat, des de la prehistòria fins la Guerra Civil, per elaborar un document orientat a l'anàlisi, diagnòstic i avaluació dels dipòsits estratègics del subsòl i del patrimoni construït, en estreta relació amb la gestió urbanística de l'Ajuntament.
A banda de fitxes d'intervencions hi ha fitxes d'unitats, documents que representen elements d'interès o entitats amb personalitat de la història de Barcelona, amb un tret diferencial propi que li pot venir donat tant per la seva tipologia (Unitat Funcional) com per la seva cronologia (Unitat Temporal).
És un projecte desenvolupat des del Centre de Documentació del Servei d'Arqueologia, amb el suport del Departament de Sistemes d'Informació de l'ICUB (Institut de Cultura de Barcelona).
Es pot buscar per adreces, tipus de be i cronologia.
Als anys 80 del segle XX el dibuixant i dissenyador Lluís Juste de Nin va crear la Norma, una simpàtica noieta que animava a tothom a aprendre el català. En Tisner va ser l'encarregat d'escriure els textos que li donaven veu.
Feia poc que havia mort el dictador Franco. Malgrat les barbaritats dutes a terme durant els 40 anys de dictadura, no havien aconseguit fer desaparèixer el català, però les generacions de catalans que s'havien educat a l'escola franquista tenien dificultats per escriure'l. A més, en aquests anys s'havia produït una forta onada migratòria provinent de diverses zones d'Espanya, bona part de la qual amb prou feines utilitzava el català.
Després de la dictadura van venir els anys de la transició cap a la democràcia. Es tractava de crear una societat més justa i amb les mateixes oportunitats per a tohom. Els idiomes són importantíssims elements de cohesió social; el català, com a idioma propi de Catalunya, havia de fer aquesta funció entre totes les persones que vivien a Catalunya. I la Norma va rebre l'encàrrec d'animar a l'aprenentatge del català amb el lema "El català, cosa de tots".
30 anys després la Norma ja no ens anima a aprendre el català perquè no cal, tenim una escola integradora on tots els nens i nenes, vinguin d'on vinguin, tenen l'oportunitat d'aprendre l'idioma propi de Catalunya, el català, l'altre idioma oficial perquè ho és d'Espanya, el castellà i, com a mínim, una tercera llengua.
Ara, 30 anys després, la Norma està molt empipada. Després de 30 anys de democràcia, elements nostàlgics de la dictadura han arribat al poder i han llançat un atac contra el català i contra el sistema educatiu de Catalunya.
Ara la Norma tan sols adverteix: No ens toqueu el català!
Ja ho he escrit unes quantes vegades en aquest bloc: som ben bé al mig d'un procés històric fascinant pel que fa a Catalunya.
D'aquí a uns anys algú estudiarà tot el procés, des dels antecedents, passant pel fets clau i acabant per les conseqüències. Vaja, com en qualsevol altre procés històric que s'hagi produït al llarg dels segles.
Però ara que som ben bé al mig, sembla com sí algú es dediqués a anar punxant els catalans, no fos cas que s'encantessin; i a cada punxada neixen uns quants independentistes.
La darrera punxada ha estat la difusió de l'esborrany de la Ley orgánica de mejora de la calidad educativa (LOMCE), del Ministro de Educación, Cultura y Deporte del Govern espanyol, José Ignacio Wert. En aquest nou esborrany (publicat una setmana després de les eleccions al Parlament de Catalunya, no oblidem aquest detall), s'accentua el grau d'atac a la llengua catalana que ja es preveia després de les paraules del mateix ministre, allò de "españolizar a los niños catalanes".
Aquest atac a la immersió lingüística a les escoles es fonamenta en quatre punts:
1. Les matèries a l'educació primària es divideixen en troncals (han d'ocupar un mínim del 50% del temps lectiu), específiques (com a màxim han d'ocupar el 50% de l'horari) i d'especialitat (no tenen assignat un temps mínim). La llengua català queda englobada en el grup d'especialitat, és a dir, sense tenir assignat un temps mínim d'estudi, i per sota de la llengua castellana (inclosa en el grup troncal), i de dues llengues estrangeres (una en el grup troncal i l'altra en el grup d'específiques). És a dir, la llengua catalana quedaria relegada a la quarta llengua d'ensenyament.
2. A l'educació secundària, l'ESO, també es divideixen en troncals, específiques i d'especialitat. La llengua catalana torna a estar englobada en el grup d'especialitat. Per obtenir el títol d'ESO només cal examinar-se d'una sola assignatura del grup d'especialitat, elegida per cada alumne. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO un alumne pot no haver-se examinat de català.
3. Una disposició addicional de la llei diu que les dues llengües cooficials (el català i el castellà en el cas de Catalunya) han d'estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola. Reserva a les administracions educatives autonòmiques que puguin establir aquesta proporció, sempre que es mantiguin les condicions de "normalització lingüística".
4. Mentre aquestes administracions educatives autonòmiques (en el cas català, la Generalitat de Catalunya) no estableixi aquesta proporció, "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen que els seus fills siguin escolaritzats, i fins i tot els podran inscriure en un centre privat, en aquest cas la matrícula l'haurà de pagar l'administració autonòmica (la Generalitat). Per tant, es pot donar que una família matriculi els seus fills en un centre privat ben car, on no se'ls ensenyi gens de català, i la matrícula l'hauria d'assumir la Generalitat de Catalunya, amb els impostos de tots els catalans.
Aquesta nova punxada segur que provocarà una nova reacció del poble de Catalunya, en els propers dies veurem com, i veurem què hi diuen entitats com Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana.
Mentre aquest matí sentia la notícia d'aquest nou esborrany de la LOMCE, he recordat un vídeo que vaig veure fa algunes setmanes. El dia 25 de setembre de 2012, Joan Tardà, diputat per d'Esquerra Republicana de Catalunya feia aquesta intervenció al Congreso de los Diputados a Madrid, contestant les intencions del Ministro Wert d'atacar l'ensenyament de l'idioma català a les escoles catalanes.
