Als anys 80 del segle XX el dibuixant i dissenyador Lluís Juste de Nin va crear la Norma, una simpàtica noieta que animava a tothom a aprendre el català. En Tisner va ser l'encarregat d'escriure els textos que li donaven veu.
Feia poc que havia mort el dictador Franco. Malgrat les barbaritats dutes a terme durant els 40 anys de dictadura, no havien aconseguit fer desaparèixer el català, però les generacions de catalans que s'havien educat a l'escola franquista tenien dificultats per escriure'l. A més, en aquests anys s'havia produït una forta onada migratòria provinent de diverses zones d'Espanya, bona part de la qual amb prou feines utilitzava el català.
Després de la dictadura van venir els anys de la transició cap a la democràcia. Es tractava de crear una societat més justa i amb les mateixes oportunitats per a tohom. Els idiomes són importantíssims elements de cohesió social; el català, com a idioma propi de Catalunya, havia de fer aquesta funció entre totes les persones que vivien a Catalunya. I la Norma va rebre l'encàrrec d'animar a l'aprenentatge del català amb el lema "El català, cosa de tots".
30 anys després la Norma ja no ens anima a aprendre el català perquè no cal, tenim una escola integradora on tots els nens i nenes, vinguin d'on vinguin, tenen l'oportunitat d'aprendre l'idioma propi de Catalunya, el català, l'altre idioma oficial perquè ho és d'Espanya, el castellà i, com a mínim, una tercera llengua.
Ara, 30 anys després, la Norma està molt empipada. Després de 30 anys de democràcia, elements nostàlgics de la dictadura han arribat al poder i han llançat un atac contra el català i contra el sistema educatiu de Catalunya.
Ara la Norma tan sols adverteix: No ens toqueu el català!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada