dimecres, 1 d’agost de 2012

Relleus funeraris de Malla

Durant les obres de restauració de l'església parroquial de Sant Vicenç de Malla als anys 80, es van trobar dos blocs amb relleus de gran interès. L'església està situada a mitja alçada del turó del Clascar, a Malla (Osona). A la part superior d'aquest turó, s'han trobat en superfície petits fragments de ceràmica, pedres de fona i altres elements dels períodes ibèric i romà.

Formaven part del farcit de les obres d'ampliació que s'hi havien fet durant el segle XVI. Això vol dir que estaven fora de context i que no tenim altre opció que estudiar-les únicament a través de l'anàlisi iconogràfic.

Però en aquest cas la iconografia no és suficient per a determinar amb claretat la cronologia, els personatges i la funcionalitat, i els experts no s'acaben de posar d'acord en la interpretació.



El material és pedra local provinent de les pedreres de Folgueroles, localitat que està a pocs quilòmetres de Malla.

Una de les peces es tracta d'un bloc amb alt-relleus a les quatre cares. Pensat per a ser vist per totes bandes.

En el registre inferior i a les dures cares amples del bloc, es representa un individu ajagut, vestit amb una túnica curta, en un dels cantons estrets es representa el rostre tricèfal de l'individu amb una roseta al front, i en l'altre costat estret es representa un rostre de felí.

En el registre superior, en una de les cares amples es representa un heroi lluitant amb un centaure que sembla que subjecta una figura femenina. L'altre cara ample està molt feta malbé, però s'hi intueix un individu en posició frontal i un cavall. En els dos cantons estrets es representa un individu amb escut al costat d'un cavall, en un cas porta una túnica i sembla que unes ales i en l'altre té el tors nu.



L'altre peça és un bloc amb relleus figurats únicament en la cara anterior, i no tant alts com en bloc anterior. La cara posterior està acuradament pulida però sense cap mena de decoració. Les dures cares laterals estan decorades amb una columna de fus estriat i capitell jònic decorat amb una roseta, com formant un templet. Clarament està pensat per ser vist frontalment.

Sembla representar un seguici funerari. En el registre inferior s'hi veuen dos personatges dalt de cavall, i en el registre superior dos personatges damunt un carro.

Un dels cantons estrets amb el guerrer del tors nu, amb l'escut i el cavall.



En el cas del bloc dels alt-relleus, una interpretació li otorga una cronologia plenament iberica del segle IV aC, i diu que l'heroi representat és Teseu lluitant amb un centaure en el casament de Pirítoo. Segons aquest mite, en la boda de Pirítoo, fill d'Ixió rei dels Làpites, amb Hipodàmia, els centaures es van embriagar durant el convit i van intentar atacar la núvia i les altres dones presents. Aleshores, Teseu juntament a altres herois convidats van lluitar al costat dels Làpites i van aconseguir derrotar els centaures.

Una altra interpretació diu que l'heroi és Hèracles (en realitat Hèrcules, ja que en aquesta interpretació se li dóna una cronologia romana) lluitant amb el centaure Nesos. En aquest cas la iconografia explica que Hèracles i la seva esposa Deyanira, van haver de creuar el riu Eveno, on el centaure Nesos es va oferir a ajudar-los a creuar. Com que no els podia creuar tots dos al mateix temps, Hèracles va creuar nadant. Durant el trajecte Nesos va intentar violar Deyanira, aleshores Hèracles li va llençar una fletxa enverinada amb verí de l'Hidra de Lerna. Mentre Nesos agonitzava i cridava de dolor, per venjar-se d'Hèracles, va enganyar Deyanira donan-li un líquid i dient-li que si volia conservar per sempre l'amor d'Hèracles (que era força faldiller) només havia d'amarar la roba d'Heracles amb aquell líquid, que era una barreja de la seva sang i del semen que va vessar en intentar violar-la.

Un temps després, Hèracles va a tornar a fer de les seves enamoriscant-se de Yole. Aleshores, Deyanira va amarar la túnica d'Hèracles amb el que ella crèia que era el fliltre d'amor de Nesos, però que en realitat era un verí. Quan Hèracles es va posar la túnica se li va adhirir al cos i cada vegada que intentava treure-se-la s'arrencava trossos de carn i al final es va incendiar en entrar en contacte amb els raigs del Sol.

La mitologia clàssica és molt complexe i plena de variacions. En el cas de la mort d'Hèracles també és així, però en tot cas, el que importa és que en el moment de la seva mort és purifica a través del foc i es desprèn dels elements humans heretats de la seva mare Alcmena, deixa de ser un heroi i ascendeix a l'Olimp com a déu.



Pel que fa a la cronologia dels dos blocs, no m'atreveixo a afinar perquè hi veig elements dubtosos, segurament no li donaria una cronologia tan antiga com el segle IV aC, però tampoc podria afirmar amb rotunditat que són plenament romans.

Pel que fa a la interpretació de l'heroi que lluita amb el centaure, m'inclino clarament pel mite d'Hèracles, ja que l'apoteosi d'Hèracles és una iconografia recurrent a l'antiguitat en contexts funeraris, en un paral·lelisme amb la purificació del difunt en el trànsit de la vida i la mort.

Finalment, aquests dos blocs s'han interpretat com a components d'un únic monument funerari. Aquí si que em permeto discrepar i crec que pertanyen a monuments diferents: pel propi estil escultòric dels dos blocs, un clarament per ser vist per les quatre cares, amb relleus molt alts i que indueixen al moviment de l'espectador per la continuitat de les escenes; l'altre, de relleus molt més plans, més estàtic, pensat per ser vist frontalment, enmmarcat per les columnes laterals que simulen un templet, la cara posterior polida que indicaria que el bloc aniria exempt però sense reclamar l'atenció de l'espectador.

El fet que els dos blocs es trobessin junts tampoc seria un aspecte rellevant per a considerar-los part d'un mateix monument funerari, ja que no s'ha oblidar que no van aparèixer en una excavació en el seu context estratigràfic, sinó que formaven part d'un farcit d'unes obres del segle XVI. 

El que és indiscutible, ja sigui un únic monument funerari o dos de diferents, és que pertany a un personatge rellevant. El cavall estava destinat a les elits; hi ha una voluntat d'heroïtzació del difunt amb les referències a la mitologia clàssica, la nuesa heroica, la presència del personatge alat, el felí...





Sigui com sigui, el relleu de l'heroi i el centaure recorda a les mètopes del Partenó d'Atenes. Us poso una imatge de la mètopa 27 del cantó sud del Partenó perquè compareu. Justament, aquest conjunt de mètopes representen la batalla entre Làpites i centaures.





L'altre cantó estret amb el personatge alat amb túnica, el seu escut i cavall.



Part posterior del bloc de l'heroi i el centaure, que està molt degradat, però s'intueix el personatge frontal i les potes d'un cavall.


El personatge del registre inferior, amb el rostre tricèfal a una banda, i el cap de felí a l'altra.


Detall del cap tricèfal, amb una roseta decorant-li els tres fronts.


Detall del cap de felí de la part posterior del personatge del registre inferior.


Vista posterior dels dos blocs, on s'observa que un té relleus per les quatre cares i l'altre té la part posterior polida, sense imatges.


Detall del registre superior del bloc amb el relleu del seguici funerari.


Detall del registre inferior del mateix bloc.



Cara lateral del mateix bloc, amb la columna i el capitell jònic.



El mateix bloc vist per l'altra banda lateral.


Detall del capitell jònic amb la roseta.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada