Pàgines

dimecres, 27 de febrer del 2013

Un vídeo de la Batalla d'Almansa

A la pàgina de facebook de Miquelets de Catalunya, han penjat un vídeo que va editar la Generalitat Valenciana l'any 2007 per a conmemorar els 300 anys de la Batalla d'Almansa i que explica de forma molt didàctica com van produir-se els fets.

Si no coneixeu el facebook de Miquelets de Catalunya, us el recomano perquè hi trobareu informacions i novetats interessants en relació a recreacions històriques de la Guerra de Successió.


Actualment Almansa és un ciutat inclosa a la província d'Albacete, tot i que continua molt relacionada amb la Vall del Vinalopó, a Alacant.

L'any 1707 formava part del Regne de València, dins la Corona d'Aragó. El 25 d'abril de 1707 va ser l'escenari de l'enfrontament de les tropes austracistes amb les tropes borbòniques, dins la Guerra de Successió. Les tropes borbòniques de Felip V van derrotar les de l'arxiduc Carles d'Àustria, també anomenat Carles III, de la casa dels Habsburg.

Aquesta derrota va suposar l'ocupació del Regne de València per part de Castella, i la supressió dels furs i institucions vigents a la Corona d'Aragó i la imposició del poder absolutista borbònic a través del Decret de Nova Planta.

L'exèrcit de Felip V va continuar avançant cap al nord, travessant el Regne de València i arribant a Catalunya. La guerra continuava...



dimarts, 26 de febrer del 2013

La casa del Comisario Montalbano

No us fa una sana enveja el Comisario Montalbano saltant des de la seva terrassa a la sorra de la platja per nedar una estona abans d'anar a resoldre l'assassinat del dia?


La casa existeix i està ubicada a Punta Secca, a tocar Marina di Ragusa.


A les novel·les d'Andrea Camilleri el comisario Montalbano viu a la població de Vigata, a la província de Montelusa. En realitat són noms inventats que corresponen a la població de Porto Empedocle, a la província  d'Agrigento, d'on és originari Andrea Camilleri.

Tal com està avui dia Porto Empedocle no queda res de la població rural dels llibres de Camilleri, per això les localitzacions a la sèrie de TV s'han fet a diverses poblacions del sud est de l'illa de Sicília



El far està al costat de la casa de Montalbano.


Punta Secca té un aire més turístic del que sembla representar a la sèrie de TV, però què hi farem, és la màgia del cinema.


dijous, 21 de febrer del 2013

El taller pictòric dels Gascó, al segle XVI

Si aquest dissabte, 23 de febrer de 2013, al matí esteu per Vic i voleu assistir a una interessant xerrada sobre el taller dels pintors Gascó del segle XVI, podreu fer-ho a dos quarts de 12 al Museu Episcopal de Vic.

Anirà a càrrec de Marc Sureda, conservador del MEV.

Us poso la informació que han penjat a la web del MEV, i trobareu més informació al següent enllaç: http://museuepiscopalvic.com/agenda_more.asp?id=76&s



dimarts, 19 de febrer del 2013

Conferències sobre en Bach de Roda

El Museu Arqueològic de l'Esquerda ha fet difussió del seu 20è Cicle de conferències corresponent a l'any 2013.

El títol del cicle de conferències d'aquest any és "Bach de Roda. 300 anys. La reivindiació d'un heroi nacional".

Totes les conferències es faran en dissabte, a les 7 del vespre, a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, a Roda de Ter.



Les conferències seran les següents:

Dissabte, 2 de març de 2013.

"La Guerra de Successió: conflicte internacional, Guerra Civil".
A càrrec del Dr. Joaquim Albareda i Salvadó, Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra.

Dissabte, 9 de març de 2013.

"La família Bach i l'exili de la Guerra de Successió".
A càrrec del Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, Director del Museu d'Història de Catalunya.

Dissabte, 16 de març.

"L'arqueologia dels camps de batalla i la Guerra de Successió".
A càrrec del Dr. Xavier Rubio i Campillo, col·laborador del grup de recerca DIDPATRI.

A més, han preparat la caminada "Resseguint les petjades de Francesc Macià i Ambert, Bach de Roda".

Guiaran la caminada Florenci Barniol, Jordi Vilamala i Maria Ocaña.

Per assistir a la caminada les places són limitades, per això cal inscriure's, es pot fer fins el dia 14 de març, al Museu d'Arqueoloia de l'Esquerda al telèfon 93-854 02 71 o al correu electrònic m.a.esquerda@rodadeter.cat

diumenge, 17 de febrer del 2013

La maternitat d'Elna torna a obrir les portes al públic

La notícia que aquest cap de setmana la maternitat d'Elna ha tornat a obrir les portes al públic després d'un periode de reformes per tal de poder adequar l'edifici com a espai de memòria històrica, m'ha fet recordar una visita que hi vaig fer fa poc més d'un parell d'anys.

He buscat les fotografies d'aquell dia, així és com estava aleshores. Serà qüestió de tornar-la a visitar per veure els canvis.


L'anomenat castell de Bardou, un palauet abandonat situat als afores d'Elna i a 7 km de la platja d'Argelés, va ser l'edifici que l'infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va fer servir per acollir les dones embarassades recloses als camps d'Argelès, Sant Cebrià de Rosselló (en francès Saint-Cyprien) i Ribesaltres. Primer van ser aquestes dones que havien fugit de la Guerra Civil Espanyola, un cop l'exèrcit revoltat va aconseguir guanyar la guerra. Després, amb l'ocupació nazi de França, va recollir dones jueves.

Va funcionar des de 1939 fins a 1944, any en què els nazis van clausura la maternitat i van expulsar les dones i nens que hi vivien.









L'equip que treballava a la maternitat d'Elna.


Les mares i els nens disposaven d'un temps per recuperar-se de la duríssima vida en els camps de concentració. Però passat aquest aquest període havien de tornar-hi. Algunes d'aquestes persones, mares o nens, no aconseguirien sortir vius dels camps.



La llista de tots els nens que van néixer a la maternitat d'Elna.


Els bressols originals.




Una entrevista a Elisabeth Eidenbenz.


Sales buides on abans hi havia sales de part, bressols, nens jugant...




I a pocs quilòmetres, la sorra de la platja d'Argelès. Els refugiats republicans que fugien de l'exèrcit feixista espanyol van ser acollits per França, però van ser ubicats a les platges. Els primers en arribar l'únic equipament que es van trobar va ser una tanca que els impedia sortir de la platja, a no ser que ho fessin nadant. Era el mes de febrer, no ho oblidem, feia molt fred i un vent glaçat. Per protegir-se, aquests primers refugiats van excavar clots a la sorra per intentar quedar més a raser i que el vent els passés pel damunt.

Un temps després s'hi van construir barracons, però les condicions de vida no van millorar massa.








Avui, un monument recorda els refugiats republicans.



A la mémoire
des 100.000 Républicains Espagnols,
internés dans le camp d'Argelés
lors de la RETIRADA de Février 1939.
Leur malheur: avoir lutté pour defendre
la Démocratie et la République
contre le fascisme en Espagne de 1936 à 1939.
"Homme libre, souviens toi"