Pàgines

dilluns, 30 de juliol del 2012

Ens preparem per a la manifestació de l'11 setembre a Barcelona

La marxa per la independència que es va iniciar el passat 30 de juny a Lleida, culminarà el proper 11 de setembre de 2012 a Barcelona.

L'Assemblea Nacional Catalana d'Osona està preparant una caravana d'autocars, que sortiran de tots els pobles de la comarca on està implantada l'ANC, per anar tots junts a la gran manifestació de Barcelona.

Us poso els punts de venda de bitllets d'autocar als diversos pobles d'Osona. Està actualitzada en data dijous 6 de setembre:





Recordeu que en el cas dels menors, viatgin acompanyats o no, hauran de portar la següent autorització, signada pels seus pares o tutors.



La informació dels autorcars que us poso és la d'Osona, però la marxa cap a Barcelona sortirà d'arreu de Catalunya. Si voleu més informació d'altres assemblees territorials, aneu al web de l'ANC:
http://www.assemblea.cat


dissabte, 28 de juliol del 2012

Encén la Flama a Vic

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Vic prepara un acte emotiu i reivindicatiu pel proper 11 d'octubre de 2012 al vespre, i en el que col·laboren les altres assemblees locals i sectorials d'Osona i del Ripollès.

Es tracta de construir i encendre l'estelada feta amb espelmes més gran de la història.

Val a dir que s'han inspirat en els de Verges, que ja en van fer un parell de similars però més petites.


A les 5 de la tarda de l'11 d'octubre es començaran a col·locar, a la Plaça Major de Vic, les 7.000 espelmes que des de fa algunes setmanes s'estan venent per a l'ocasió.

A les 8 del vespre s'iniciarà l'encesa de les espelmes, i cap a les 10 de la nit l'estalada ja estarà completament encesa.


De les 6 de la tarda a les 10 de la nit, des de l'escenari de la Plaça Major s'oferiran diverses actuacions musicals i altres manifestacions artístiques, inspirades en la història, la tradició i l'època contemporània dels Països Catalans.

Una gran estelada de foc: de ben segur que serà un espectacle emocionant.

Si voleu anar seguint les novetats d'"Encén la Flama" podeu fer-ho a través del següent bloc: http://encenemlaflama.blogspot.com/



dijous, 26 de juliol del 2012

Declaració BCIN per la muntanya de Sant Julià de Ramis

El Govern de la Generalitat ha declarat la muntanya de Sant Julià de Ramis bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, al terme de Sant Julià-Medinyà (Gironès).

Això em serveix d'excusa per mostrar-vos algunes imatges del jaciment del Castellum Fractum, i animar-vos a que el visiteu, ara que està musealitzat.


La muntanya ha tingut una ocupació intensa des de ben antic, a l'edat del bronze.


Les imatges que us poso són de la zona dels Sants Metges, el jaciment del Castellum Fractum. Els ibers indigets hi van instal·lar un oppidum ja a la primera meitat del segle VI aC, en un punt ben estratègic, just damunt el riu Ter i la Via Augusta i dominant una gran part del territori.


Els romans també ocupen l'indret, i cap el 120 aC construeixen un temple sota el que avui és l'església dels Sants Metges. S'han trobat alguns carreus d'aquest temple reutilitzats en la construcció posterior del Castellum.


Després que els romans traslladesin la seva ciutat a la recent fundada Gerunda, l'indret continua tenint freqüentacions. En el segle IV dC es construeix el Castellum de Sant Julià, i després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, aquesta fortalesa passa a mans dels visigots, que hi fan algunes remodelacions al voltant del 500 dC.


A principis del segle VIII la fortalesa s'abandona, perquè havia perdut la seva utilitzat amb la rendició de Gerunda als àrabs.

En les excavacions s'ha trobat les restes d'una humild cabana d'època carolíngia damunt les restes de l'antiga fortalesa visigòtica.


L'església dels Sants Metges, situada a pocs mètres del Castellum Fractum, i sota l'actual s'havia aixecat l'antic temple romà, va servir d'element aglutinador de la població del territori.









diumenge, 22 de juliol del 2012

1a marxa cap a la independència. Ull de Ter - Roda de Ter

El passat 30 de juny es va iniciar a Lleida la I Marxa cap a la independència, que en els següents mesos anirà passant per diversos indrets de Catalunya fins a de culminar l'11 de setembre en una gran manifestació a Barcelona.

Aquesta marxa l'està organitzant l'Assemblea Nacional Catalana conjuntament amb nombroses entitats i organitzacions de la societat civil.


Aquest cap de setmana ha passat pel Ripollès i Osona. Els que estan en millor forma física han completat els 110 km des d'Ull de Ter fins a Roda de Ter. Els altres han pogut optar per realitzar algun dels trams del recorregut. Sigui com sigui, ha estat una marxa festiva, reivindicativa i il·lusionant.
Aprofito per posar-vos algunes imatges del Pont Nou de Camprodon, guarnit per a l'ocasió amb una enorme estelada.


Construït damunt l'unió del riu Ter i del Riutort, entre els anys 1196 i 1226, amb remodelacions dels segles XVI i XVII.





En una marxa tant dura, no pot faltar l'avituallament per a reposar forces.


I, finalment, l'esforç és premiat amb l'arribada a la meta, en aquest cas a Roda de Ter.





dijous, 19 de juliol del 2012

20è aniversari JJOO Barcelona '92. Els preparatius de la inauguració

El 25 de juliol de 1992 s'inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona.

Sembla mentida, però ja han passat 20 anys!

Aquest matí, a RAC 1 han emès un reportatge explicant l'organització de la cerimònia d'inauguració, situada en el seu context històric.

Us poso el vincle per si el voleu escoltar:
http://rac1.org/blog/noticies/eta-volia-fer-esclatar-el-sant-jordi/

Pels nostàlgics que tingueu ganes de recordar aquella cerimònia, o pels més joves que encara no havíeu nascut, us poso uns quants vincles.
Si cliqueu aquí podreu veure l'espectacle de la Fura dels Baus sobre els ancestrals orígens a l'antiga Grècia d'una Mediterrània olímpica:




Seguidament, veieu l'últim relleu de la flama olímpica, a càrrec de l'Epi, i com Antonio Rebollo encenia el peveter amb la seva famosa fletxa.

Independentment de si la fletxa va entrar o va passar pel damunt el peveter, el cert és que va ser una posta en escena emocionant:




El vincle a la gegant bandera olímpica que es va desplegar damunt els esportistes participants.





En Freddie Mercury i la Montserrat Caballé cantant a Barcelona. En aquest cas, molt abans del dia de la inauguració. En Freddie Mercury va morir uns mesos abans de l'inici de l'Olimpiada de Barcelona.



La Sara Brightman i en Josep Carreras cantant "Amics per a sempre". En aquest cas, a la cerimònia de clausura.




Paral·lelament als moments d'il·lusió que vivia el país durant la preparació dels JJOO, es van produir uns fets obscurs, amb l'ordre del jutge Baltsar Garzón de la detenció de desenes de persones del sector independentista, acusades de pertinença a banda armada.

Us poso el vincle a una entrevista feta al programa "La nit al dia" del canal 33, del 3 de novembre de 2004, després que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg condemnés l'Estat espanyol per no haver investigat prou les denúncies de tortures que havíen presentat els detinguts, i a pagar indemnitzacions als afectats.




dimarts, 17 de juliol del 2012

Espíes de Franco. Xarxa d'espionatge a França

Avui us recomano un vídeo que ens descobreix un altre fragment de la nostra història recent.


Es tracta del documental "Espíes de Franco", una producció de l'any 2009, que ha estat dirigit pel periodista Xavier Montanyà, amb guió del mateix Xavier Montanyà i de Carles Serrat.

Mostra la xarxa d'espíes franquistes que operaven a França, i especialment a la zona de Marsella i les conseqüències de les seves accions.

Hi trobareu noms ben coneguts com el de l'escriptor Josep Pla, o del periodista Carles Sentís, entre molts d'altres.


Us poso el vincle al programa de TV3 "Segle XX", que el va emetre l'any 2010.
http://www.tv3.cat/videos/2893970/Espies-de-Franco


diumenge, 15 de juliol del 2012

Memòria Negra, 40 anys d'independència de Guinea

Fa un parell d'anys vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia a la projecció de l'excel·lent documental del periodista Xavier Montanyà, "Memòria Negra, 40 anys d'independència de Guinea" i al debat posterior amb el propi Xavier Montayà.

Es tracta d'una producció de Colomo PC S.L. - Ovideo TV S.A, de l'any 2006.

S'hi narren els fets i les intrigues produïdes al voltant del procés d'independència de Guinea Equatorial que es va fer efectiu l'any 1968, i l'esclat de violència i repressió dels anys posteriors.

És un d'aquells fragments de la història que sembla que no són prou difosos; des de Catalunya potser perquè escapa al propi àmbit d'influència, tot i que alguns catalans van viure-hi, i des d'Espanya, tal vegada, perquè és massa recent la pèrdua d'aquesta colònia i no seria un episodi per anar-lo lluïnt; sigui pel que sigui, tinc la sensació que va quedant en un semi-oblit, és per això que m'ha semblat interessant de compartir-lo en aquest bloc.



Per si voleu veure sencer aquest documental, us poso el vincle a la pàgina de TV3, de quan es va emetre al programa "Sense ficció" l'any 2009.
http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?query=memoria+negra&amount=0&blogid=522



dissabte, 14 de juliol del 2012

Emboscats. Memòria d'una geografia secreta

Ahir a la nit el Canal 33, dins el programa "Documental", va reemetre "Emboscats. Memòria d'una geografia secreta", que ha estat dirigit per Dani Sala, Núria Sala i Esther Miralles.

Narra les històries dels emboscats, uns joves i homes que, per diferents motius, van preferir amagar-se als boscos del Solsonès abans que anar a la guerra.


Us poso el vincle al web de TV3 a la carta on podreu visionar aquest interessant documental:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3921230


divendres, 13 de juliol del 2012

El Brigadistes entre nosaltres, avui al C33

Avui divendres 13 de juliol, el Canal 33 emetrà el documental "Els Brigadistes entre nosaltres".

Serà dins el programa "Una altra mirada", a dos quarts de set del vespre.


Aquest documental ha estat premiat en la darrera edició del Festival Internacional Memorimage 2011: Millor pel·licula Premi Memorireus-Rabassa i Menció Especial del Jurat del Premi Memorial Democràtic.

Ha estat dirigit per Jordi Domènech, Toni Orensanz i Manel Vinuesa per a "No jubilem la memòria".

dimecres, 11 de juliol del 2012

Catalunya és una nació? Debat Junqueras-Marhuenda

Dilluns passat, 9 de juliol, hi va haver un intens debat a RAC 1, al programa del Jordi Basté, "El món a RAC 1", entre l'Oriol Junqueras i en Paco Marhuenda.

Tal com va explicar en Basté, en Paco Marhuenda és llicenciat en Periodisme, doctor en Dret i professor d’Història del Dret i les Institucions de la Universitat Rey Juan Carlos, i l'Oriol Junqueras és llicenciat en Història, doctorat en Història del Pensament Econòmic per la UAB i professor agregat al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB.
Aquí veieu els protagonistes del debat en un fotografia presa del web de RAC 1.

Val a dir que vaig agraïr escoltar una conversa entre dos oponents que no cridaven i respectaven els torns de paraula. Això no és gens freqüent en la major part de debats de tertúlies televisives o radiofòniques on uns conferenciants professionals, que s'atreveixen a opinar de tots els temes, com que no tenen arguments, intenten imposar-se apujant el to de veu, fins que aconsegueixen que no s'entengui res.

Pel que fa al contingut del debat, no va tenir color. Independentment de la ideologia de cada un, l'Oriol Junqueras va fer una exposició ben argumentada i basada en l'objectivitat històrica; en Paco Marhuenda va efectuar una barreja d'arguments, pel que fa a conceptes i èpoques, per justificar el seu missatge.

Una de les meves dèries és el rigor històric. És cert que no és possible per un historiador obtenir l'objectivitat absoluta, però el que sí que pot fer és aproximar-se a l'anàlisi amb honestedat i rigorositat, sense manipular els fets. I això no vol dir que l'anàlisi d'un mateix procés històric efectuat per diversos historiadors hagi de tenir un mateix resultat, perquè cal tenir en compte els diferents enfocs i les escoles historiogràfiques de cada un. Però la honestedat en l'argumentació i en l'exposició dels fets és innegociable per un historiador.

Seguidament us poso el vincle per si us ve de gust escoltar-lo:
Debat Junqueras-Marhuenda a RAC 1

dimarts, 10 de juliol del 2012

2n aniversari de la manifestació per l'Estatut

Avui, 10 de juliol, fa dos anys d'un dia que sortirà en els futurs llibres d'història: l'enorme manifestació a Barcelona a favor de l'Estatut de Catalunya, que acabava de ser escapçat pel Tribunal Constitucional Espanyol.
Era un dissabte d'estiu que feia moltíssima calor però, malgrat això, milers, milers i milers de ciutadans de Catalunya van decidir passar unes quantes hores de tortura sota un sol implacable per a defensar l'Estatut.
L'Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya, com a legítim representant de la població catalana, i que havia estat aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, acabava de ser retallat de forma que humiliava el poble català per part d'uns pocs magistrats d'un tribunal que havia superat de molt el període legal pel qual havia estat elegit. Un tribunal que clarament actuava al dictat dels dos partits majoritaris de l'Estat Espanyol.

La deliberació d'aquest tribunal va ser massa llarga, durant anys hi va haver un estira i arronsa entre els dos sectors polítics que l'integraven. Resultava evident que la sentència que algun dia acabaria emetent no seria basada en el dret sinó en els interessos polítics dels dos grans partits espanyols.

Tants mesos de demora en la sentència va fer que la població anés prenent consciència del que realment estava passant: la constatació que uns pocs polítics vestits amb la toga de jutge anul·larien la voluntat democràtica del poble de Catalunya i del seu parlament democràticament elegit; així, el que havia de ser una manifestació en defensa de l'Estatut, es va convertir en un clam per a la Independència de Catalunya.
La manifestació va estar implecablement organitzada per Òmnium Cultural, i va rebre el suport de nombroses associacions culturals, socials, econòmiques, etc, etc, és a dir, del conjunt de l'entremat social del país.
Els dies previs al dia de la manifestació va quedar palès que els polítics catalans encara no havien entès res, perquè la seva gran preocupació era qui sortia millor a la foto de la capçalera de la manifestació i es perdien en estèrils discussions de com havia de ser la bandera de la capçalera.
La realitat va ser que el dia de la manifestació els polítics van quedar en un segon pla. Va ser la pròpia població que, d'una forma pacífica, festiva i entusiasta, van prendre el lideratge sobrepassant la capçalera oficial.
Estava previst que la manifestació transcorregués pel Passeig de Gràcia, però la multitud va superar aquest espai i es va escampar pels carrers del voltant. Ben aviat, es va formar una altra manifestació paral·lela al carrer del costat, la Rambla Catalunya.

Tot i això no hi havia prou espai per encabir a tothom, i els carrers transversals es van convertir en riuades de gent que volien accedir al nucli de la manifestació.
Us poso un parell de fotografies de la cruïlla del carrer Aragó amb el Passeig de Gràcia, però els altres carres paral·lels anaven igual: Diputació, Girona, València, Mallorca, Provença...

Com en totes les manifestacions hi va haver un ball de xifres. L'organització va parlar de més d'un milió de persones, i els contraris la van reduir a uns pocs milers.
No les vaig comptar, però és evident que hi havia moltíssima gent, molta més que uns pocs milers. Per una simple qüestió de probabilitats, segurament alguns dels que esteu llegint aquestes línies també hi serieu.
La Història està en evolució constant. El processos que porten als canvis històrics acostumen a ser llargs i complexos i no tinc la bola de vidre per veure el futur de Catalunya ni del món en general. Aquesta manifestació és un fet més que s'ha d'afegir a d'altres que es van produint durant un seguit d'anys i que ja veurem cap on ens fan evolucionar.