diumenge, 17 de febrer de 2013

La maternitat d'Elna torna a obrir les portes al públic

La notícia que aquest cap de setmana la maternitat d'Elna ha tornat a obrir les portes al públic després d'un periode de reformes per tal de poder adequar l'edifici com a espai de memòria històrica, m'ha fet recordar una visita que hi vaig fer fa poc més d'un parell d'anys.

He buscat les fotografies d'aquell dia, així és com estava aleshores. Serà qüestió de tornar-la a visitar per veure els canvis.


L'anomenat castell de Bardou, un palauet abandonat situat als afores d'Elna i a 7 km de la platja d'Argelés, va ser l'edifici que l'infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va fer servir per acollir les dones embarassades recloses als camps d'Argelès, Sant Cebrià de Rosselló (en francès Saint-Cyprien) i Ribesaltres. Primer van ser aquestes dones que havien fugit de la Guerra Civil Espanyola, un cop l'exèrcit revoltat va aconseguir guanyar la guerra. Després, amb l'ocupació nazi de França, va recollir dones jueves.

Va funcionar des de 1939 fins a 1944, any en què els nazis van clausura la maternitat i van expulsar les dones i nens que hi vivien.









L'equip que treballava a la maternitat d'Elna.


Les mares i els nens disposaven d'un temps per recuperar-se de la duríssima vida en els camps de concentració. Però passat aquest aquest període havien de tornar-hi. Algunes d'aquestes persones, mares o nens, no aconseguirien sortir vius dels camps.



La llista de tots els nens que van néixer a la maternitat d'Elna.


Els bressols originals.




Una entrevista a Elisabeth Eidenbenz.


Sales buides on abans hi havia sales de part, bressols, nens jugant...




I a pocs quilòmetres, la sorra de la platja d'Argelès. Els refugiats republicans que fugien de l'exèrcit feixista espanyol van ser acollits per França, però van ser ubicats a les platges. Els primers en arribar l'únic equipament que es van trobar va ser una tanca que els impedia sortir de la platja, a no ser que ho fessin nadant. Era el mes de febrer, no ho oblidem, feia molt fred i un vent glaçat. Per protegir-se, aquests primers refugiats van excavar clots a la sorra per intentar quedar més a raser i que el vent els passés pel damunt.

Un temps després s'hi van construir barracons, però les condicions de vida no van millorar massa.








Avui, un monument recorda els refugiats republicans.



A la mémoire
des 100.000 Républicains Espagnols,
internés dans le camp d'Argelés
lors de la RETIRADA de Février 1939.
Leur malheur: avoir lutté pour defendre
la Démocratie et la République
contre le fascisme en Espagne de 1936 à 1939.
"Homme libre, souviens toi"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada