Malgrat el que ens pugui semblar, el seu nom no té res a veure amb la deesa romana, més aviat sembla que provindria del celta, i faria referència a la seva encimbellada situació geogràfica.
L'envolta l'impressionant congost del riu Brian.
L'any 1210 Minerve es va convertir en un dels principials refugis dels càtars, perseguits durant la Creuada dels Albigesos.
Estava molt ben protegida tant pel congost com per la muralla, de la qual avui en queden pocs vestigis.
Pany nord de la muralla.
El punt feble de Minerve era l'única font d'assortiment d'aigua, un pou situat a la part baixa de la ciutat, junt el riu Brian.
Simó de Montfort va atacar les muralles amb tres catapultes, una quarta, anomenada Malvoisine (Mala veïna), la va dedicar a destruir el pou d'aigua. Sense aigua, Minerve no va poder resistir més i va caure a mans dels assetjadors després de set setmanes de setge.
A l'altra banda del congost hi ha una reproducció de la Malvoisine.
El habitants de Minerve, així com el seu vescomte, Guilhem de Minerve, van salvar la vida. Però els 140 Perfectes càtars van morir cremats a la foguera el 22 de juliol de 2010.
Al costat de l'església hi ha un monument erigit l'any 1982 que conmemora aquells fets.
Un dels carrers de Minerve, amb l'encant dels poblets francesos ben cuidats.
La Porta dels Templers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada